Existeixen més de 700 antocianines en la natura. Aquests pigments que contenen certs vegetals, fluctuen entre el vermell, rosat, blau i porpra. La revisió bibliogràfica que us proposo avui esgrimeix el potencial que representen les antocianines en el tractament de malalties cròniques com la neuroinflamació, ateroesclerosi, hipertensió, Diabetis Mellitus, obesitat, malaltia renal crònica, malaltia inflamatòria intestinal, etc.

Les antocianines més presents en els aliments són la pelargonidina, cianidina i delfinidina i les podem trobar en: fruites del bosc, cireres, préssecs, raïm, magranes, prunes, cebes vermelles, raves vermells, mongetes negres, albergínia, blat de moro morat, pastanagues morades, col Llombarda i patates morades.

La nostra salut pot beneficiar-se de l’acció de les antocianines mitjançant la modificació de la microbiota, disminució de l’estrès oxidatiu, disminució de la inflamació, síntesi del IGF-1 amb capacitat neuroprotectora. En l’àmbit intestinal les antocianidines actuen com a prebiòtics pels bacteris intestinals, és a dir són un substrat fermentable perquè els bacteris bons de l’intestí puguin sobreviure, aquests en fermentar les antocianines generen unes noves substàncies com per exemple l’àcid protocatehuic amb capacitat antioxidant, antiinflamatòria i neuroprotectora. La generació de radicals lliures o estrès oxidatiu suposa el mecanisme iniciador i perpetuador que juntament amb la inflamació obren camí a la instauració de totes les malalties còniques; les antocianines ens ajuden a contrarestar aquests efectes de forma molt potent. Les antocianines ens aporten la seva capacitat antiinflamatòria mantenint la integritat de la barrera intestinal i disminuint la seva permeabilitat, disminuint la inflamació que genera el teixit adipós en persones amb sobrepès o obeses, protegint-nos de la neuroinflamació sobretot mitjançant l’acció de l’àcid protocatehuic (en vies d’experimentació), incrementant la síntesi del pèptid IGF-1 que neuroprotegeix, millora la salut cognitiva i ens ajuda a reduir de la pressió arterial.

Una altra acció important de les antocianines és la capacitat de disminuir la hiperglicèmia, la resistència a la insulina i els valor de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c). Quant a la malaltia renal crònica, les antocianines exerceixen les seves funcions protectores mitjançant la seva potent capacitat antiinflamatoria i antioxidant i indirectament mantenint la integritat i salut intestinal, ja que la disbiosi (alteració negativa dels probiòtics intestinals) fa que es generin un seguit de substàncies tòxiques que són nocives per la funció renal. El fet de tenir alterada la microbiota intestinal també suposa que els bacteris intestinals bons no puguin metabolitzar part de les antocianines i altres substàncies i poder obtenir àcids grassos de cadena curta que ens ajudaran, entre d’altres, a mantenir a ratlla els nivells d’inflamació als intestins i evitar l’aparició de malalties intestinals o brots/recaigudes en persones que pateixin de malaltia inflamatòria intestinal o úlceres pèptiques.

ESP.-«El poder del púrpura«

Existen más de 700 antocianinas en la naturaleza. Estos pigmentos que contienen ciertos vegetales, fluctúan entre el rojo, rosado, azul y púrpura. La revisión bibliográfica que le propongo hoy esgrime el potencial que representan las antocianinas en el tratamiento de enfermedades crónicas como la neuroinflamación, ateroesclerosis, hipertensión, Diabetes Mellitus, obesidad, enfermedad renal crónica, enfermedad inflamatoria intestinal, etc.

Las antocianinas más comunes en los alimentos son la pelargonidina, cianidina y delfinidina y las podemos encontrar en: frutas del bosque, cerezas, melocotones, uva, granadas, ciruelas, cebollas rojas, rábanos rojos, judías negras, berenjena, maíz morado, zanahorias moradas, col Lombarda y patatas moradas. Nuestra salud puede beneficiarse de la acción de las antocianinas mediante la modificación de la microbiota, disminución del estrés oxidativo, disminución de la inflamación o síntesis del IGF-1 con capacidad neuroprotectora. En el ámbito intestinal las antocianidinas actúan como prebióticas por las bacterias intestinales, es decir son un sustrato fermentable para que las bacterias buenas del intestino puedan sobrevivir, éstas al fermentar las antocianinas generan unas nuevas sustancias como por ejemplo el ácido protocatehuico con capacidad antioxidante, antiinflamatoria y neuroprotectora. La generación de radicales libres o estrés oxidativo supone el mecanismo iniciador y perpetuador que junto a la inflamación abren camino a la instauración de todas las enfermedades cónicas; las antocianinas nos ayudan a contrarrestar estos efectos de forma muy potente. Las antocianinas nos aportan su capacidad antiinflamatoria manteniendo la integridad de la barrera intestinal y disminuyendo su permeabilidad, disminuyendo la inflamación que genera el tejido adiposo en personas con sobrepeso u obesas, protegiéndonos de la neuroinflamación sobre todo mediante la acción del ácido protocatehuico (en vías de experimentación), incrementando la síntesis del péptido IGF-1 que neuroprotege, mejora la salud cognitiva y nos ayuda a reducir la presión arterial. Otra acción importante de las antocianinas es la capacidad de disminuir la hiperglicemia, la resistencia a la insulina y los valores de la hemoglobina glicosilada (HbA1c). En cuanto a la enfermedad renal crónica, las antocianinas ejercen sus funciones protectoras mediante su potente capacidad antiinflamatoria y antioxidante e indirectamente manteniendo la integridad y salud intestinal, puesto que la disbiosis (alteración negativa de los probióticos intestinales) hace que se generen una serie de sustancias tóxicas que son nocivas por la función renal. El hecho de tener alterada la microbiota intestinal también supone que las bacterias intestinales buenas no puedan metabolizar parte de las antocianinas y otras sustancias y poder obtener ácidos grasos de cadena corta que nos ayudarán, entre otros, a mantener a raya los niveles de inflamación en los intestinos y evitar la aparición de enfermedades intestinales o brotes/recaídas en personas que padezcan de enfermedad inflamatoria intestinal o úlceras pépticas.

BIBLIOGRAFIA:

–> Doi: 10.3390/nu14102161