Les crucíferes i l’ADN

Des de fa temps se sap que la dieta juga un paper molt important en la promoció i manteniment de la salut; es considera un factor ambiental capaç d’influenciar el risc de patir càncer i altres malalties. Les dietes riques en fruita i verdura són un factor clau i en consumir-ne, aportem al nostre organisme substàncies antioxidants i altres micronutrients que fan disminuir la nostra susceptibilitat als carcinògens (substàncies que provoquen càncer). Les crucíferes són un grup de vegetals que es caracteritzen per contenir elevats nivells de sofre. Trobem com a exemples qualsevol mena de col (d’olla, Brussel·les, kale, llombarda, romanescu, etc.), bròcoli, coliflor, espigalls, raves, naps, ruca i créixens.L’ADN (àcid desoxiribonucleic) és una proteïna que es troba en els nuclis de les nostres cèl·lules i conté material genètic. Quan aquest material genètic està exposat a un carcinògen aquest muta (es fa malbé) i provoca un creixement i divisió cel·lular descontrolat i si a més a més els mecanismes ‘correctors’ que té la cèl·lula no funcionen bé, pot apareixer un càncer.

La revisió que us proposo avui ha analitzat la relació entre el consum freqüent de crucíferes i el dany a l’ADN de 696 subjectes (amb una mitjana de 61 anys) que en el moment de l’avaluació de l’estudi no patien càncer (aprox. 50% fumadors i 50% no fumadors i 50% dones i 50% homes) i que formaven part d’un estudi europeu multicèntric anomenat EPIC. De l’estudi es desprèn que Anglaterra és el país europeu amb més consum diari de crucíferes (11,34 g/dia) enfront d’Espanya, el país amb menys consum (0,37 g/dia); la mitjana del consum diari augmenta amb els participants de més edat. Tenint en compte que la dieta és una interacció complexa entre nutrients i substàncies no nutrients i que el patró dietètic que segueix un individu té molta més força, molt més efecte protector, que no sols la ingesta d’un aliment; de l’estudi se’n desprèn que una dieta rica en crucíferes té efectes molt beneficiosos per la preservació de l’ADN gràcies als fitonutrients presents amb capacitat antigenotòxica (capacitat protectora que evita la mutació de l’ADN) beneficiant-se enacra més aquells individus fumadors.

BIBLIOGRAFIA

–>Doi: 10.3390/nu14122477

ESP.-Las crucíferas y el ADN

Desde hace tiempo se sabe que la dieta juega un papel muy importante en la promoción y el mantenimiento de la salud; se considera un factor ambiental capaz de influenciar el riesgo de padecer cáncer y otras enfermedades. Las dietas ricas en fruta y verdura son un factor clave y al consumirlas, aportamos a nuestro organismo sustancias antioxidantes y otros micronutrientes que hacen disminuir nuestra susceptibilidad a los carcinógenos (sustancia, organismo o agente que provoca cáncer). Las crucíferas son un grupo de vegetales que se caracterizan por contener elevados niveles de compuestos azufrados. Encontramos como ejemplos cualquier tipo de col (de olla, Bruselas, kale, lombarda, romanescu, etc.), brócoli, coliflor, espigalls, rábanos, nabos, rúcula y berros. El ADN (ácido desoxiribonucleico) es una proteína que se encuentra en los núcleos de nuestras células y contiene material genético. Cuando este material genético está expuesto a un carcinógeno este muta (se estropea) y provoca un crecimiento y división celular descontrolado y si además, los mecanismos 'correctores' que tiene la célula no funcionan bien, puede aparecer un cáncer.

La revisión que os propongo hoy ha analizado la relación entre el consumo frecuente de crucíferas y el daño al ADN de 696 sujetos (con una media de 61 años) que en el momento de la evaluación del estudio no sufrían cáncer ( aproximadamente 50% fumadores y 50% no fumadores y 50% mujeres y 50% hombres) y que formaban parte de un estudio europeo multicéntrico llamado EPIC. Del estudio se desprende que Inglaterra es el país europeo con mayor consumo diario de crucíferas (11,34 g/día) frente a España, el país con menor consumo (0,37 g/día; la media del consumo diario aumenta con los participantes de mayor edad.

Teniendo en cuenta que la dieta es una interacción compleja entre nutrientes y sustancias no nutrientes y que el patrón dietético que sigue un individuo tiene mucha más fuerza, mucho más efecto protector, que la ingesta de un alimento; del estudio se desprende que una dieta rica en crucíferas tiene efectos muy beneficiosos gracias a los fitonutrientes que contienen ya que tienen capacidad antigenotóxica (capacidad protectora que evita la mutación del ADN) beneficiándose aún más aquellos individuos fumadores.

Ultraprocessats i diabetis mellitus 2

La FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) defineix els aliments ultraprocessats com aquells aliments que estan formulats amb ingredients, la majoria d’ús industrial, que han estat fabricats a partir de diversos processos industrials. Aquests ingredients i processos tenen la finalitat d’allargar la vida útil del producte alhora que milloren la rendibilitat del producte, la seva palatabilitat i l’aspecte i faciliten el seu consum. Tot i que hi ha diferents graus d’ultraprocesssament, alguns acostumen a incloure certs d’additius alimentaris que podria provocar problemes de salut i alguns materials de l’embalatge també podrien ser nocius per la salut. Generalment, aquest tipus d’aliments són altament energètics, manquen de fibra i micronutrients, tenen un elevat percentatge de greixos saturats, sodi, sucres senzills amb elevat índex glicèmic. La ingesta d’aliments ultraprocesats està associat majoritàriament a la ingesta de sucre i additius. Exemples d’aliments ultraprocessats (entre d’altres): xocolata, refrescos, sucs de fruita, patates fregides, gelats, dolços, cereals d’esmorzar ensucrats, sopes envasades, nuggets de pollastre, salsitxes, carn processada i derivats, brioixeria, pa industrial, salses i amanits, etc. però cal no oblidar que dins del món vegetarià / vegà també existeixen els aliments ultraprocessats i que actualment degut a l’augment considerable del nombre de vegetarians/vegans arreu del món, fa que des del sector alimentari s’estiguin creant nous aliments i substituts carregats amb texturitzants, colorants, emulsionants, etc.

El consum d’aliments ultraprocessats fa augmentar l’Índex de Massa Corporal i facilita l’aparició de malalties com la Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2), malalties cardiovasculars i l’augment de la mortalitat per qualsevol causa (augment d’un 62%). Els països amb més vendes en aliments ultraprocessats són l’Europa de l’Est, Estats Units i Australàsia encara que s’observa un augment alarmant en altres parts del món. Els pastissos, galetes i brioixeria, pans industrials i begudes ensucrades són els productes més venuts. A la Unió Europea els països amb més baix consum de processats són Romania, Portugal i Itàlia, en canvi, Alemanya, Holanda, Suècia i Anglaterra són els països on hi ha més vendes d’ultraprocessats. S’observa una tendència en augment del consum/vendes a Finlàndia i Espanya.
Actualment, més de 500 milions d’adults arreu del món pateixen DM2. Segons estudis recents duts a terme a Canadà-Anglaterra-Espanya, les persones que consumeixen més ultraprocessats tenen un risc entre 37-44-53 % de contraure DM2. D’altra banda, està del tot clar que un consum d’ultraprocessats fa augmentar l’Índex de Massa Corporal en mares gestants, en canvi, no es pot confirmar de forma fefaent la clara tendència que s’ha trobat entre consum d’ultraprocessats i diabetis gestacional.

BIBLIOGRAFIA:
–>Doi: 10.1007/s00394-021-02733-7
–>Doi: 10.3390/nu14122366

ESP.-Ultraprocesados y Diabetis Mellitus tipo 2

La FAO (Organización de Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura) define los alimentos ultraprocesados ​​como aquellos alimentos que están formulados con ingredientes, la mayoría de uso industrial, que han sido fabricados a partir de diversos procesos industriales. Estos ingredientes y procesos tienen la finalidad de alargar la vida útil del producto a la vez que mejoran la rentabilidad del producto, su palatabilidad y su aspecto y facilitan su consumo. Aunque podríamos considerar diferentes grados de ultraprocesamiento, algunos suelen incluir ciertos aditivos alimentarios que pueden provocar problemas de salud y algunos materiales del embalaje también podrían ser nocivos para la salud. Generalmente, este tipo de alimentos son altamente energéticos, carecen de fibra y micronutrientes, tienen un elevado porcentaje de grasas saturadas, sodio y azúcares sencillos con elevado índice glicémico. La ingesta de alimentos ultraprocesados ​​está asociada mayoritariamente a la ingesta de azúcar y aditivos. Ejemplos de alimentos ultraprocesados ​​(entre otros): chocolate, refrescos, zumos de fruta, patatas fritas, helados, dulces, cereales de desayuno azucarados, sopas envasadas, nuggets de pollo, salchichas, carne procesada y derivados, bollería, pan industrial, salsas y aliños, etc. pero no hay que olvidar que dentro del mundo vegetariano/vegano también existen los alimentos ultraprocesados ​​y que actualmente debido al aumento considerable del número de vegetarianos/veganos en todo el mundo, hace que desde el sector alimentario se estén creando nuevos alimentos y sustitutos cargados con texturizantes, colorantes, emulsionantes, etc.

El consumo de alimentos ultraprocesados ​​aumenta el Índice de Masa Corporal y facilita la aparición de enfermedades como la Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2), enfermedades cardiovasculares y el aumento de la mortalidad por cualquier causa (aumento de un 62% ). Los países con más ventas en alimentos ultraprocesados ​​son Europa del Este, Estados Unidos y Australasia aunque se observa un aumento alarmante en otras partes del mundo. Los pasteles, galletas y bollería, panes industriales y bebidas azucaradas son los productos más vendidos. En la Unión Europea los países con menor consumo de procesados ​​son Rumanía, Portugal e Italia, en cambio, Alemania, Holanda, Suecia e Inglaterra son los países donde hay más ventas de ultraprocesados. Se observa una tendencia en aumento del consumo/ventas en Finlandia y España.
Actualmente, más de 500 millones de adultos en todo el mundo sufren DM2. Según estudios recientes llevados a cabo en Canadá-Inglaterra-España, las personas que consumen más ultraprocesados ​​tienen un riesgo entre 37-44-53% de contraer DM2. Por otra parte, está claro que un consumo de ultraprocesados ​​aumenta el Índice de Masa Corporal en madres gestantes, aunque no se puede confirmar de forma fehaciente la clara tendencia que se ha encontrado entre consumo de ultraprocesados y diabetes gestacional.

Diverticulitis i hàbits dietètics

La diverticulitis és la inflamació dels diverticles, un seguit de petites invaginacions que poden sorgir (normalment) al tram final del colon i que generen moltes molèsties. Si es compliquen, poden causar sagnat intestinal amb la consegüent hospitalització. L’aparició dels diverticles i els recurrents episodis d’inflamació venen molt determinats pels hàbits dietètics que adoptem. En aquest sentit, el consum de fibra juga un paper molt important i fa disminuir el risc d’aparició de diverticles al mínim. Ull però quan parlem de diverticulitis (la inflamació), ja que no tots els tipus de fibra que contenen els diferents vegetals poden ajudar a disminuir la inflamació. S’ha observat que el consum de carn vermella i en general el patró dietètic occidental fa disparar els episodis de diverticulitis, en canvi, no està del tot clar si el consum d’alcohol pot generar nous brots. Paral·lelament als hàbits dietètics, l’estat de la microbiota intestinal també juga un paper molt important. Se sap que els bacteris que resideixen al nostre intestí tenen un gran impacte en tots els aspectes de la salut humana. S’ha observat la presència de tres soques associades amb la malaltia diverticular (Enterobacteriaceae, Streptococcus and Bacteroides) alhora d’una reducció significativa de ‘bacteris bons’ del gènere Bifidobacteria and Lactobacilli. La toma de probiòtics és capaç de modificar la inflamació persistent i local en pacients amb brots recurrents de diverticulitis, però no s’ha d’oblidar un cop més la importància de la ingesta de fibra; vital per la viabilitat de la microbiota, per la secreció de substàncies antiinflamatòries i pel moviment peristàltic diari. S’ha vist que no poder evacuar la femta diàriament altera el perfil de la microbiota, promou el sobrecreixement de bacteris patògens i genera encara més inflamació.

BIBLIOGRAFIA:

–>Doi: 10.3390/nu13041288

–>Doi: 10.3390/jpm11040298

ESP.-Diverticulitis i hábitos dietéticos

La diverticulitis es la inflamación de los divertículos, una serie de pequeñas invaginaciones que pueden surgir (normalmente) en el tramo final del colon y que generan muchas molestias. Si se complican, pueden causar sangrado intestinal con la consiguiente hospitalización. La aparición de los divertículos y los recurrentes episodios de inflamación vienen muy determinados por los hábitos dietéticos que adoptemos. En este sentido, el consumo de fibra juega un papel muy importante y disminuye el riesgo de aparición de divertículos al mínimo. Ojo pero cuando hablamos de diverticulitis (la inflamación), ya que no todos los tipos de fibra que contienen los distintos vegetales pueden ayudar a disminuir el proceso inflamatorio. Se ha observado que el consumo de carne roja y por lo general el patrón dietético occidental dispara los episodios de diverticulitis, en cambio, no está del todo claro si el consumo de alcohol puede generar nuevos brotes. Paralelamente a los hábitos dietéticos, el estado de la microbiota intestinal también juega un papel muy importante. Se sabe que las bacterias que residen en nuestro intestino tienen un gran impacto en todos los aspectos de la salud humana. Se ha observado la presencia de tres cepas asociadas a la enfermedad diverticular (Enterobacteriaceae, Streptococcus and Bacteroides) a la vez de una reducción significativa de 'bacterias buenas' del género Bifidobacteria and Lactobacilli. La toma de probióticos es capaz de modificar la inflamación persistente y local en pacientes con brotes recurrentes de diverticulitis, pero no debe olvidarse una vez más la importancia de la ingesta de fibra; vital para la viabilidad de la microbiota, para la secreción de sustancias antiinflamatorias y por el movimiento peristáltico diario. Se ha visto que no poder evacuar las heces diariamente, altera el perfil de la microbiota, promueve el sobrecrecimiento de bacterias patógenas y genera aún más inflamación.

Els préssecs

Tots sabem que la fruita i verdura són una font imprescindible de substàncies nutritives i també d’antioxidants. Els fitonutrients, que només es troben en els vegetals, donen el color, olor o sabor característic de l’aliment o els defensen de depredadors. Quan nosaltres els mengem també ens aporten un seguit de substàncies beneficioses per la salut com els antioxidants. Els antioxidants protegeixen la nostra salut neutralitzant i eliminant els radicals lliures que generem quan respirem, quan estem exposats a la llum ultraviolada, la contaminació, etc. Si la suma dels esforços dels mecanismes antioxidants que tenim al nostre abast (sistemes antioxidants que té el nostre propi cos + ingesta de substàncies antioxidants de la dieta) no són suficients per fer front als radicals lliures, qualsevol malaltia degenerativa pot instaurar-se o agreujar-se si ja és present. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut l’any 2003 va fer una recomanació d’una ingesta mínima diària de 400 g de fruita i verdura, es creu que el valor ideal per prevenir malalties com el càncer, diabetis, malalties coronàries o obesitat hauria de girar al voltant dels 800 g/dia.


Els préssecs són originaris de la Xina. La seva olor característica ve determinada per més de 100 compostos volàtils. És un aliment ric en potassi, vitamina C i carotenoides. Els carotenoides són precursors de la vitamina A i ens proporcionen, entre d’altres, capacitat antioxidant i hepatoprotecció; especialment aquelles varietats de préssec que tenen la polpa més groga o ataronjada. Però també trobem altres substàncies molt importants i beneficioses per la salut com l’àcid clorogènic. Aquest àcid té propietats anti inflamatòries, anticancerígenes, antioxidants, antiepilèptiques, antidiabètiques, antihipertensives i neuroprotectores. A més a més, és un potent bactericida i també manté a ratlla a fongs, llevats i virus.

BIBLIOGRAFIA:

–> Doi: 10.3389/fpls.2020.562252

ESP.-Los Melocotones

Todos sabemos que la fruta y verdura son una fuente de substancias nutritivas y también de antioxidantes. Los fitonutrientes, que sólo se encuentran en los vegetales, dan el color, olor o sabor característico del alimento o los defienden de depredadores. Cuando los comemos también nos aportan una serie de sustancias beneficiosas para la salud como los antioxidantes. Los antioxidantes protegen nuestra salud neutralizando y eliminando los radicales libres que generamos al respirar, cuando estamos expuestos a la luz ultravioleta, la contaminación, etc. Si la suma de los esfuerzos de los mecanismos antioxidantes que tenemos a nuestro alcance (sistemas antioxidantes que tiene nuestro propio cuerpo + ingesta de sustancias antioxidantes de la dieta) no son suficientes para hacer frente a los radicales libres, cualquier enfermedad degenerativa puede instaurarse o agravarse si ya está presente. Aunque la Organización Mundial de la Salud en 2003 hizo una recomendación de una ingesta mínima diaria de 400g de fruta y verdura, se cree que el valor ideal para prevenir enfermedades como el cáncer, diabetes, enfermedades coronarias o obesidad debería girar en torno a los 800g/día.
Los melocotones son originarios de China, su olor característico viene determinado por más de 100 compuestos volátiles. Es un alimento rico en potasio, vitamina C y carotenoides. Los carotenoides son precursores de la vitamina A y nos proporcionan, entre otros, capacidad antioxidante y hepatoprotección; especialmente aquellas variedades de melocotón que tienen la pulpa más amarilla o anaranjada. Pero también encontramos otras substancias muy importantes y beneficiosas para la salud como el ácido clorogénico. Este ácido tiene propiedades antiinflamatorias, anticancerígenas, antioxidantes, antiepilépticas, antidiabéticas, antihipertensivas y neuroprotectoras. Además es un potente bactericida y también mantiene a raya a hongos, levaduras y virus.

Fragilitat, proteïna i postmenopausa

La fragilitat que experimentem quan envellim fa que ens tornem vulnerables als estressors relacionats amb la salut. És una síndrome progressiva, on hi ha una alteració important del normal funcionament del cos i que pot suposar l’aparició de sarcopènia (pèrdua de massa muscular), malnutrició, debilitat i comorbiditat (patir dos o més malaties a la vegada). Aquests desavantatges es tradueixen en un augment del risc caiguda (normalment per fractura del coll de fèmur), discapacitat, hospitalització i mort.

Tot i que la literatura actual suggereix que les persones grans han d’augmentar la ingesta de proteïna, no està del tot clar si una ingesta òptima pot prevenir la fragilitat ni quin efecte tenen les proteïnes d’origen animal o vegetal en aquest fenomen. L’estudi multicèntric que us presento ha tingut com a objectiu l’estudi de la ingesta de proteïna (proteïna total, proteïnes vegetals, proteïnes animals i proteïnes provinents del consum de lactis) associat al risc de patir fragilitat. S’ha analitzat les dades de més de 85000 dones postmenopàusiques de més de 60 anys arreu del món. S’ha tingut en compte la ingesta de proteïna des del període de 1980 fins a 2010 i entre les participants també s’ha valorat, de forma quadrimestral, l’ocurrència de fragilitat des de 1992 fins a 2014. Els autors han considerat que per donar-se la síndrome de fragilitat les participants havien de donar positiu com a mínim 3 criteris de l’escala FRAIL (fatiga, poca força física, reducció de la capacitat aeròbica, patir 5 o més malalties cròniques i o pèrdua d’un 5% o més de pes corporal); del total de participants, s’han detectat una mica més de 13000 casos de fragilitat.

Dels resultats de l’estudi se’n desprèn que:

-Substituir només un 5% de proteïna animal, proteïna provinent de lactis, proteïna animal d’origen no lacti (carn i ous) per proteïna vegetal es redueix el risc de patir fragilitat un 38, 32 i 42 per cent respectivament.

-Una major ingesta de proteïna vegetal, però no de proteïna animal està associada a una disminució de la fragilitat.

BIBLIOGRAFIA:

–>Doi: 10.1002/jcsm12972

ESP.-«Fragilidad, proteína y postmenopausia»

La fragilidad que experimentamos cuando envejecemos hace que nos volvamos vulnerables a los estresores relacionados con la salud. Es un síndrome progresivo, donde existe una alteración importante del normal funcionamiento del cuerpo y que puede suponer la aparición de sarcopenia (pérdida de masa muscular), malnutrición, debilidad y comorbilidad (padecer dos o más enfermedades a la vez). Estas desventajas se traducen en un aumento del riesgo caída (normalmente por fractura del cuello de fémur), discapacidad, hospitalización y muerte.

Aunque la literatura actual sugiere que las personas mayores deben aumentar su ingesta de proteína, no está del todo claro si una ingesta óptima puede prevenir la fragilidad ni qué efecto tienen las proteínas de origen animal o vegetal en este fenómeno. El estudio multicéntrico que les presento ha tenido como objetivo el estudio de la ingesta de proteína (proteína total, proteínas vegetales, proteínas animales y proteínas provenientes del consumo de lácteos) asociado al riesgo de sufrir fragilidad. Se han analizado los datos de más de 85000 mujeres posmenopáusicas de más de 60 años en todo el mundo. Se ha tenido en cuenta la ingesta de proteína desde el período de 1980 hasta 2010 y entre las participantes también se ha valorado, de forma cuatrimestral, la ocurrencia de fragilidad desde 1992 hasta 2014. Los autores han considerado que para darse el síndrome de fragilidad las participantes debían dar positivo al menos 3 criterios de la escala FRAIL (fatiga, poca fuerza física, reducción de la capacidad aeróbica, sufrir 5 o más enfermedades crónicas y o pérdida de un 5% o más de peso corporal); del total de participantes, se han detectado algo más de 13000 casos de fragilidad.

De los resultados del estudio se desprende que:

-Sustituir sólo un 5% de proteína animal, proteína proveniente de lácteos, proteína animal de origen no lácteo (carne y huevos) por proteína vegetal reduce el riesgo de sufrir fragilidad un 38, 32 y 42 por ciento respectivamente.

-Una mayor ingesta de proteína vegetal, pero no de proteína animal está asociada a una disminución de la fragilidad.

El poder del porpra

Existeixen més de 700 antocianines en la natura. Aquests pigments que contenen certs vegetals, fluctuen entre el vermell, rosat, blau i porpra. La revisió bibliogràfica que us proposo avui esgrimeix el potencial que representen les antocianines en el tractament de malalties cròniques com la neuroinflamació, ateroesclerosi, hipertensió, Diabetis Mellitus, obesitat, malaltia renal crònica, malaltia inflamatòria intestinal, etc.

Les antocianines més presents en els aliments són la pelargonidina, cianidina i delfinidina i les podem trobar en: fruites del bosc, cireres, préssecs, raïm, magranes, prunes, cebes vermelles, raves vermells, mongetes negres, albergínia, blat de moro morat, pastanagues morades, col Llombarda i patates morades.

La nostra salut pot beneficiar-se de l’acció de les antocianines mitjançant la modificació de la microbiota, disminució de l’estrès oxidatiu, disminució de la inflamació, síntesi del IGF-1 amb capacitat neuroprotectora. En l’àmbit intestinal les antocianidines actuen com a prebiòtics pels bacteris intestinals, és a dir són un substrat fermentable perquè els bacteris bons de l’intestí puguin sobreviure, aquests en fermentar les antocianines generen unes noves substàncies com per exemple l’àcid protocatehuic amb capacitat antioxidant, antiinflamatòria i neuroprotectora. La generació de radicals lliures o estrès oxidatiu suposa el mecanisme iniciador i perpetuador que juntament amb la inflamació obren camí a la instauració de totes les malalties còniques; les antocianines ens ajuden a contrarestar aquests efectes de forma molt potent. Les antocianines ens aporten la seva capacitat antiinflamatòria mantenint la integritat de la barrera intestinal i disminuint la seva permeabilitat, disminuint la inflamació que genera el teixit adipós en persones amb sobrepès o obeses, protegint-nos de la neuroinflamació sobretot mitjançant l’acció de l’àcid protocatehuic (en vies d’experimentació), incrementant la síntesi del pèptid IGF-1 que neuroprotegeix, millora la salut cognitiva i ens ajuda a reduir de la pressió arterial.

Una altra acció important de les antocianines és la capacitat de disminuir la hiperglicèmia, la resistència a la insulina i els valor de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c). Quant a la malaltia renal crònica, les antocianines exerceixen les seves funcions protectores mitjançant la seva potent capacitat antiinflamatoria i antioxidant i indirectament mantenint la integritat i salut intestinal, ja que la disbiosi (alteració negativa dels probiòtics intestinals) fa que es generin un seguit de substàncies tòxiques que són nocives per la funció renal. El fet de tenir alterada la microbiota intestinal també suposa que els bacteris intestinals bons no puguin metabolitzar part de les antocianines i altres substàncies i poder obtenir àcids grassos de cadena curta que ens ajudaran, entre d’altres, a mantenir a ratlla els nivells d’inflamació als intestins i evitar l’aparició de malalties intestinals o brots/recaigudes en persones que pateixin de malaltia inflamatòria intestinal o úlceres pèptiques.

ESP.-«El poder del púrpura«

Existen más de 700 antocianinas en la naturaleza. Estos pigmentos que contienen ciertos vegetales, fluctúan entre el rojo, rosado, azul y púrpura. La revisión bibliográfica que le propongo hoy esgrime el potencial que representan las antocianinas en el tratamiento de enfermedades crónicas como la neuroinflamación, ateroesclerosis, hipertensión, Diabetes Mellitus, obesidad, enfermedad renal crónica, enfermedad inflamatoria intestinal, etc.

Las antocianinas más comunes en los alimentos son la pelargonidina, cianidina y delfinidina y las podemos encontrar en: frutas del bosque, cerezas, melocotones, uva, granadas, ciruelas, cebollas rojas, rábanos rojos, judías negras, berenjena, maíz morado, zanahorias moradas, col Lombarda y patatas moradas. Nuestra salud puede beneficiarse de la acción de las antocianinas mediante la modificación de la microbiota, disminución del estrés oxidativo, disminución de la inflamación o síntesis del IGF-1 con capacidad neuroprotectora. En el ámbito intestinal las antocianidinas actúan como prebióticas por las bacterias intestinales, es decir son un sustrato fermentable para que las bacterias buenas del intestino puedan sobrevivir, éstas al fermentar las antocianinas generan unas nuevas sustancias como por ejemplo el ácido protocatehuico con capacidad antioxidante, antiinflamatoria y neuroprotectora. La generación de radicales libres o estrés oxidativo supone el mecanismo iniciador y perpetuador que junto a la inflamación abren camino a la instauración de todas las enfermedades cónicas; las antocianinas nos ayudan a contrarrestar estos efectos de forma muy potente. Las antocianinas nos aportan su capacidad antiinflamatoria manteniendo la integridad de la barrera intestinal y disminuyendo su permeabilidad, disminuyendo la inflamación que genera el tejido adiposo en personas con sobrepeso u obesas, protegiéndonos de la neuroinflamación sobre todo mediante la acción del ácido protocatehuico (en vías de experimentación), incrementando la síntesis del péptido IGF-1 que neuroprotege, mejora la salud cognitiva y nos ayuda a reducir la presión arterial. Otra acción importante de las antocianinas es la capacidad de disminuir la hiperglicemia, la resistencia a la insulina y los valores de la hemoglobina glicosilada (HbA1c). En cuanto a la enfermedad renal crónica, las antocianinas ejercen sus funciones protectoras mediante su potente capacidad antiinflamatoria y antioxidante e indirectamente manteniendo la integridad y salud intestinal, puesto que la disbiosis (alteración negativa de los probióticos intestinales) hace que se generen una serie de sustancias tóxicas que son nocivas por la función renal. El hecho de tener alterada la microbiota intestinal también supone que las bacterias intestinales buenas no puedan metabolizar parte de las antocianinas y otras sustancias y poder obtener ácidos grasos de cadena corta que nos ayudarán, entre otros, a mantener a raya los niveles de inflamación en los intestinos y evitar la aparición de enfermedades intestinales o brotes/recaídas en personas que padezcan de enfermedad inflamatoria intestinal o úlceras pépticas.

BIBLIOGRAFIA:

–> Doi: 10.3390/nu14102161

Fums i bròcoli…

La contaminació de l’aire que respirem és la novena causa de mort a escala mundial; és responsable en part del càncer de pulmó, emfisema, malalties coronàries, accidents cerebrovasculars i infeccions respiratòries. Viure en una ciutat amb aire contaminat pot suposar fins 28% augment de risc de morir per càncer de pulmó o malaltia cardiovascular. Però la mala qualitat de l’aire no només pot matar-te, sinó que exacerba l’asma o afavoreix l’aparició d’asma, hepatopaties o incrementa del risc de patir Diabetis Mellitus. Tot i que des dels establiments públics es duen a terme polítiques per millorar la qualitat de l’aire, la contaminació dins dels nivells permesos continua sent nociva per la salut. Però a nivell induvidual, que podem fer per protegir-nos? El nostre cos té mecanismes enzimàtics que ens ajuden a desintoxicar-nos, entre altres, dels contaminants ambientals. No només els trobem al fetge sinó també als epitelis que recobreixen el tracte respiratori i es creu que combaten de forma activa la inflamació que comporta estar exposats a micropartícules de fums contaminants. Des de l’àmbit nutricional quina podria ser la millor estratègia per protegir-nos i estimular aquests processos de desintoxicació ? Potenciar el consum de crucíferes (bròcoli, coliflor, kale, col, nap, rave) ja que són riques en un compost sofrat anomenat sulforafà. Aquest fitonutrient a més a més d’estimular / potenciar els processos de desintoxicació, també ens ajudarà a dismunuir els nivells d’inflamació, és neuroprotector, té acció anticancerígena front certs càncers, etc.

ESP.-Humos y brócoli

La contaminación del aire que respiramos es la novena causa de muerte a nivel mundial; es responsable en parte del cáncer de pulmón, enfisema, enfermedades coronarias, accidentes cerebrovasculares e infecciones respiratorias. Vivir en una ciudad con aire contaminado puede aumentar el riesgo de morir por cáncer de pulmón o enfermedad cardiovascular hasta un 28%. La mala calidad del aire no sólo puede matarte, sino que favorece la aparición de asma o exacerba nuevos brotes, hepatopatías o incrementa el riesgo de sufrir Diabetes Mellitus. Aunque se llevan a cabo políticas para mejorar la calidad del aire, la contaminación dentro de los niveles permitidos sigue siendo dañina para la salud. ¿Qué podemos hacer para protegernos? Nuestro cuerpo tiene mecanismos enzimáticos que nos ayudan a desintoxicarnos, entre otros, de los contaminantes ambientales. No sólo los encontramos en el hígado sino también en los epitelios que recubren el tracto respiratorio y se cree que combaten de forma activa la inflamación que comporta estar expuestos a micropartículas de humos contaminantes. ¿Desde el ámbito nutricional cuál podría ser la mejor estrategia para protegernos y estimular estos procesos de desintoxicación? Potenciar el consumo de crucíferas (brócoli, coliflor, kale, col, nabo, rábano) ya que son ricas en un compuesto azufrado llamado sulforafano. Este fitonutriente además de estimular/potenciar los procesos de desintoxicación, también nos ayudará a dismunuir los niveles de inflamación, es neuroprotector, tiene acción anticancerígena frente a ciertos cánceres, etc.

BIBLIOGRAFIA:

–> Doi: 10.1152/ajplung.00170.2006

–>Doi: 10.1371/journal.pone.0098671

–>Doi: 10.1155/2013/323607

–>Doi: 10.1016/j.rmed.2012.11.006

–>Doi: 10.1016/j.clin.2008.10.007