Les malalties d’origen no infecciós són la causa principal de discapacitat i mort arreu del món. Globalment, els diferents sistemes sanitaris estan centrant els seus esforços en combatre l’aparició o desenvolupament de malaties cròniques com les malalties coronàries, diabetis mellitus, obesitat, hipertensió, malaties cròniques respiratories o certs tipus de càncer. Aquestes malatiues cròniques ténen un comú denominador: la ingesta excessiva o desequilibrada de certs aliments i/o nutrients. Els aliments ultraprocessats, creats per facilitar la vida als ciutadans que anem curts de temps (‘per cuinar?…) estan elaborats amb conservants, saboritzants i altres aditius alimentaris i a més a més la majoria d’ells no tenen fibra i contenen greixos poc saludables, sodi, sucre, etc en quantitats importants per fer més palatable o desitjable el producte.

A molts països del món, la ingesta d’aliments ultraprocessats equival a més del 50% de la ingesta calòrica del individu (USA (57,9%), UK (56,8%), Canadà (48%)), fent que es disparin el nombre de casos de sobrepès i obesitat. A l’Estat Espanyol el consum d’ultraprocessats va gairebé triplicar-se en el periode compres entre 1990 i 2010 (11-31,7%) mentre que els recursos sanitaris per tactar les malalties d’origen infecciós va augmentar un 4% en el mateix periode.

L’estudi publicat aquest 2022 i dut a terme per diferents organismes sanitaris de la Comunidad de Madrid, va tenir com a objectiu avaluar el patró de consum d’ultraprocessats en 8 regions geogràfiques a l’Estat espanyol proposades pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación; les regions són: Galícia+Astúries, Castella Lleó, Comunitat de Madrid+Castella La Mancha, Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya+Aragó, Cantabria+Pais Basc+Navarra, Illes Canàries. Després de la recollida de dades i anàlisi estadístic, s’observa una tendència en augment del percentatge de calories d’ultraprocessats en el còmput total de la ingesta calòrica diària des de 1991 i succeeix per un igual en ambdós sexes (dones 31,39% i homes 31,03%-any 2008). Els joves ( >dones) són l’estrat social que consumeix més ultraprocessats, sent la brioxeria industrial i begudes ensucrades els aliments més ingerits.

Les regions i percentatge on va créixer més el consum ultraprocessats en el periode 1991-2008 van ser: 11% Galícia+Astúries i Cantabria, País Basc i Navarra; 10,1% Catalunya+Aragó; 9,41% Castella Lleó; 8,38% Cominitat Valenciana; 6,7% Canàries; 6,13% Andalusia i 5,2% Comunitat de Madrid+Castella La Mancha.

L’any 1991 les Illes Canàries lideraven el consum d’ultraprocessats a l’Estat Espanyol mentre que al 2008 foul la regió de Cantàbria+País Basc+Navarra seguida de Galícia+Astúries i Castella Lleó. La regió de Catalunya+Aragó ha mantingut el consum d’ultraprocessats en els nivells més baixos; periodes 1991-1996-2004 i en segona posició amb consum més baix al 2008 ja que la Comunitat de Madrid+Castella la Manxa va ser la regió on va experimentar-se el consum més baix. Els autors fan una menció a Andalusia per ser la comunitat que ha reduit més el consum d’ultraprocessats en el periode 1991-2008. Les begudes ensucrades, carn processada i derivats, lactis, dolços i brioxeria són els grups d’aliments ultraprocessats que més s’ha augmentat el consum en tots els estrats d’edat en el periode 1991-2008.

BIBLIOGRAFIA:

–>doi.org: 10.3390/nu14153223

ESP.- Ultraprocesados en España

Las enfermedades de origen no infeccioso son la principal causa de discapacidad y muerte en todo el mundo. Globalmente, los diferentes sistemas sanitarios están centrando sus esfuerzos en combatir la aparición o desarrollo de enfermedades crónicas como enfermedades coronarias, diabetes mellitus, obesidad, hipertensión, enfermedades crónicas respiratorias o ciertos tipos de cáncer. Estas enfermedades crónicas tienen un común denominador: la ingesta excesiva o desequilibrada de ciertos alimentos y/o nutrientes. Los alimentos ultraprocesados, creados para facilitar la vida a los ciudadanos que vamos cortos de tiempo (¿para cocinar?…) están elaborados con conservantes, saborizantes y otros aditivos alimentarios y además la mayoría de ellos no tienen fibra y contienen grasas poco saludables, sodio, azúcar, etc en cantidades importantes para hacer más palatable o deseable el producto.

En muchos países del mundo, la ingesta de alimentos ultraprocesados ​​equivale a más del 50% de la ingesta calórica del individuo (USA (57,9%), UK (56,8%), Canadá (48%)), haciendo que se disparen el número de casos de sobrepeso y obesidad. En España el consumo de ultraprocesados ​​se casi triplicó en el periodo comprado entre 1990 y 2010 (11-31,7%) mientras que los recursos sanitarios para tactar las enfermedades de origen infeccioso aumentó un 4% en el mismo período.

El estudio publicado este 2022 y llevado a cabo por diferentes organismos sanitarios de la Comunidad de Madrid, tuvo como objetivo evaluar el patrón de consumo de ultraprocesados ​​en 8 regiones geográficas en el Estado Español propuestas por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación; las regiones son: Galicia+Asturias, Castilla León, Comunidad de Madrid+Castilla La Mancha, Andalucía, Comunidad Valenciana, Cataluña+Aragón, Cantabria+País Vasco+Navarra, Islas Canarias. Tras la recogida de datos y análisis estadístico, se observa una tendencia en aumento del porcentaje de calorías de ultraprocesados ​​en el cómputo total de la ingesta calórica diaria desde 1991 y sucede por un igual en ambos sexos (mujeres 31,39% y hombres 31,03%-año 2008). Los jóvenes (>mujeres) son el estrato social que consume más ultraprocesados, siendo la bollería industrial y bebidas azucaradas los alimentos más ingeridos.

Las regiones y porcentaje donde más creció el consumo ultraprocesados ​​en el periodo 1991-2008 fueron: 11% Galicia+Asturias y Cantabria, País Vasco y Navarra; 10,1% Cataluña+Aragón; 9,41% Castilla León; 8,38% Comunidad Valenciana; 6,7% Canarias; 6,13% Andalucía y 5,2% Comunidad de Madrid+Castilla La Mancha.

En 1991 las Islas Canarias lideraban el consumo de ultraprocesados ​​en el Estado Español mientras que en 2008 fue la región de Cantabria+País Vasco+Navarra seguida de Galicia+Asturias y Castilla León. La región de Catalunya+Aragó ha mantenido el consumo de ultraprocesados ​​en los niveles más bajos; períodos 1991-1996-2004 y en segunda posición con consumo más bajo en 2008 ya que la Comunidad de Madrid+Castilla la Mancha fue la región donde se experimentó el consumo más bajo. Los autores hacen una mención a Andalucía por ser la comunidad que más ha reducido el consumo de ultraprocesados ​​en el periodo 1991-2008. Las bebidas azucaradas, carne procesada y derivados, lácteos, dulces y bollería son los grupos de alimentos ultraprocesados ​​que más han aumentado el consumo en todos los estratos de edad en el periodo 1991-2008.

Tots utilitzem esponges i/o raspalls de cuina per rentar plats, cassoles o altres estris però també per rentar superfícies com l’aigüera, el taulell de cuina, la fusta per tallar o la nevera.

Els fregalls absorbeixen volums importants d’aigua i altres fluids i la majoria de cops queden humits fins al pròxim cop que tornen a fer-se servir, convertint-se en un ‘medi’ òptim per un ràpid creixement bacterià; si aconseguim que s’assequin, el creixement bacterià es redueix molt o directament els bacteris moren.

Existeix força informació al voltant de la càrrega de bacteris i virus i les esponges de cuina i la capacitat de poder transferir part d’aquests microorganismes quan netegem superfícies i actuar indirectament com a un reservori de patògens i ser un medi molt eficaç per transmissió d’aquests. Hi ha molt poca informació publicada respecte als raspalls, la seva utilització i el sobre creixement de microorganismes. És un estri que s’utilitza molt al nord d’Europa i el que està clar és que no té la capacitat d’absorbir tanta aigua com una esponja i, per tant, el volum de creixement i probabilitat de transmissió serà menor. També s’asseca més ràpidament que una esponja.

Els detergents per rentar els plats ajuden força a controlar el creixement, però no són eficaços si al fregall o raspall queden restes de matèria orgànica, ja que la humitat afavorirà que a partir d’aquestes restes els microorganismes tornin a créixer.

L’estudi que us proposo avui va tenir dos objectius: un primer objectiu revisar la legislació-recomanacions existents a nivell europeu aplicable a l’ús d’esponges i raspalls i un segon objectiu, agafar mostres de fregalls i raspalls a gairebé 10000 llars de 10 països europeus i valorar el creixement i supervivència dels microorganismes de les mostres recol·lectades. Els autors van trobar molt poca informació a sobre seguretat alimentària i l’ús d’esponges i raspalls, tant a diferents països europeus com a l’Organització Mundial de la Salut (OMS); la majoria de recomanacions només se centren en l’ús dels draps de cuina. A Dinamarca i França es recomana netejar els esquitxos i sucs de carn amb paper de cuina i en general es recomana netejar i/o substituir fregalls i raspalls amb freqüència. L’ús de fregalls no està recomanat a Alemanya ni per l’OMS. Les autoritats alemanyes recomanen netejar/desinfectar el raspall dins del rentaplats i a França es recomana netejar/desinfectar els fregalls per ebullició, deixant-los en remull amb llexiu (o altres desinfectants) o posant-los al microones.

Després d’observar els resultats al laboratori, els autors conclouen que els raspalls són molt més higiènics que les esponges; microorganismes com el Campylobacter o Salmonella (ambdós patògens) podien persistir en les esponges fins a una setmana; hi ha un augment de la proporció de bacteris gram-negatiu (la majoria patògens) i Pseudomonas (patogen) amb el pas del temps en esponges. Els autors recomanen potenciar l’ús dels raspalls, substituir fregalls i raspalls que hagin pogut estar en contacte amb esquitxos de sucs provinents de carn o aviram, desinfectar periòdicament tant esponges com raspalls amb sabó de rentar plats, clor o bullint-los (si és possible….).

BIBLIOGRAFIA

—> doi.org: 10.1016/j.ijfoodmicro.2020.108928

ESP.- Microorganismos, estropajos y cepillos de cocina.

Todos utilizamos estropajos y/o cepillos de cocina para lavar platos, cazuelas u otros utensilios pero también para lavar superficies como el fregadero, la encimera, la tabla para cortar o la nevera.

Los estropajos absorben volúmenes importantes de agua y otros fluidos y la mayoría de veces quedan húmedos hasta la próxima vez que vuelven a utilizarse, convirtiéndose en un 'medio' óptimo para un rápido crecimiento bacteriano; si conseguimos que se sequen, el crecimiento bacteriano se reduce mucho o directamente las bacterias mueren.

Existen bastantes estudios científicos acerca de la carga de bacterias y virus en estropajos de cocina y la capacidad de poder transferir parte de estos microorganismos cuando limpiamos superficies y actuar indirectamente como un reservorio de patógenos y ser un medio muy eficaz para transmisión de éstos. Hay muy poca información publicada respecto a los cepillos, su utilización y sobre crecimiento de microorganismos. Es un utensilio que se utiliza mucho en el norte de Europa y lo que está claro es que no tiene la capacidad de absorber tanta agua como una esponja y, por tanto, el volumen de crecimiento y probabilidad de transmisión será menor. También se seca más rápidamente que un estropajo.

Los detergentes para lavar los platos ayudan bastante a controlar el crecimiento, pero no son eficaces si en el estropajo o cepillo quedan restos de materia orgánica, ya que la humedad favorecerá que a partir de estos restos los microorganismos vuelvan a crecer.

El estudio que os propongo hoy tuvo dos objetivos: un primer objetivo revisar la legislación-recomendaciones existentes a nivel europeo aplicable al uso de estropajos y cepillos y un segundo objetivo, tomar muestras de estropajos y cepillos en casi 10000 hogares de 10 países europeos y valorar el crecimiento y supervivencia de los microorganismos de las muestras recolectadas. Los autores encontraron muy poca información sobre seguridad alimentaria y el uso de estropajos y cepillos, tanto en la legislación de diferentes países europeos como en la Organización Mundial de la Salud (OMS); la mayoría de recomendaciones sólo se centran en el uso de los trapos de cocina. En Dinamarca y Francia se recomienda limpiar las salpicaduras y jugos de carne con papel de cocina y en general se recomienda limpiar y/o sustituir estropajos y cepillos con frecuencia. El uso de estropajos no está recomendado en Alemania ni tampoco por la OMS. Las autoridades alemanas recomiendan limpiar/desinfectar el cepillo dentro del lavavajillas y en Francia se recomienda limpiar/desinfectar las esponjas de cocina por ebullición, dejándolas en remojo con lejía (u otros desinfectantes) o poniéndolas en el microondas.

Tras observar los resultados en el laboratorio, los autores concluyen que los cepillos son mucho más higiénicos que los estropajos; microorganismos como el Campylobacter o Salmonella (ambos patógenos) podían persistir en los estropajos hasta una semana; con el paso del tiempo hay un aumento de la proporción de bacterias gram-negativas (la mayoría patógenas) y Pseudomonas (patógenas) en los estropajos. Los autores recomiendan potenciar el uso de los cepillos, sustituir estropajos y cepillos que hayan podido estar en contacto con salpicaduras de jugos provenientes de carne o aves, desinfectar periódicamente tanto estropajos como cepillos con jabón de lavar platos, cloro o hirviéndolos (si es posible....).

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària defineix als retardants de flama bromats (BFR) com: ‘Els retardants de flama bromats (BFR) són barreges de substàncies químiques artificials que s’afegeixen a una àm­plia varietat de productes perquè siguin menys inflamables. Se solen utilitzar en plàstics, tèxtils i material elèctric i elec­trònic’…….’Els re­tardants de flama bromats poden passar al medi i contaminar l’aire, el sòl i l’aigua, i entrar a la cadena alimentària. Per la seva naturalesa persistent i bioacumu­lativa, es poden trobar principalment en els aliments d’origen animal, com el peix, la carn, la llet i els productes derivats. Els seus efectes tòxics potencials se cen­tren en la capacitat que tenen d’actuar com a disruptors endocrins o també provocar trastorns de la conducta’. La generació de nou plàstic a partir del reciclatge de plàstic que podria contenir BFR, explicaria la presència d’aquesta substància en productes com plàstics per ús culinari o joguets. Existeixen molts articles que han detectat en diferents mostres aleatòries a Europa, la presència de nivells excessius de BFR en articles de cuina (‘utensilis de plàstic de color negre’) i joguets. Els compostos bromats tenen una elevada afinitat per les substàncies greixoses i el fet de cuinar amb oli o altres tipus de greix fa que la transferència d’aquest tòxic al menjar sigui molt considerable i per tant que ens puguem contaminar i acumular-lo molt fàcilment. Els científics però no consideren preocupant la transferència de compostos bromats a través de la pell pel contacte per exemple de les mans amb el mànec de plàstic de l’estri, això si, el contacte diari total hauria de ser inferior a 15 minuts. Millor fusta?

BIBLIOGRAFIA

—> doi.org: 10.1016/j.scitotenv.2017.08.173

ESP.-…(‘utensilios de plástico de color negro’)

La Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria define a los retardantes de llama bromados (BFR) como: 'Los retardantes de llama bromados (BFR) son mezclas de sustancias químicas artificiales que se añaden a una amplia variedad de productos para que sean menos inflamables. Se suelen utilizar en plásticos, textiles y material eléctrico y electrónico'.......'Los retardantes de llama bromados pueden pasar al medio y contaminar el aire, el suelo y el agua, y entrar en la cadena alimentaria. Por su naturaleza persistente y bioacumulativa, pueden encontrarse principalmente en los alimentos de origen animal, como el pescado, la carne, la leche y los productos derivados. Sus potenciales efectos tóxicos se centran en la capacidad que tienen de actuar como disruptores endocrinos o también provocar trastornos de la conducta'. La generación de nuevo plástico a partir del reciclaje de plástico que podría contener BFR explicaría la presencia de esta sustancia en productos como plásticos para uso culinario o juguetes. Existen muchos artículos que han detectado en diferentes muestras aleatorias en Europa, la presencia de niveles excesivos de BFR en artículos de cocina (utensilios de plástico de color negro) y juguetes. Los compuestos bromados tienen una elevada afinidad por las sustancias grasas y el hecho de cocinar con aceite u otros tipos de grasa hace que la transferencia de este tóxico a la comida sea muy considerable y por tanto que podamos contaminarnos y acumularlo muy fácilmente. Los científicos sin embargo no consideran preocupante la transferencia de compuestos bromados a través de la piel por el contacto por ejemplo de las manos con el mango de plástico del utensilio, eso sí, el contacto diario total debería ser inferior a 15 minutos. ¿Mejor madera?