Aquí teniu resumit el que ha estat el 2022. Al llarg d’aquests mesos i després d’haver revisat al voltant de 42 articles científics, la majoria metaanàlisi, espero que pugueu estar millor informats a l’hora de prendre decisions del que mengeu i potenciar així la vostra salut.

(11/05) Les cireres són una fruita molt rica en compostos fenòlics amb una excel·lent capacitat antiinflamatòria (antocianines, àcids hidroxibenzoics, àcid cafeic, àcid cumàric i quercetina). Les antocianines i la quercetina també tenen capacitat antioxidant. Tant les antocianidines com els altres compostos fenòlics incolors actuen sinèrgicament i, en estudis in vitro, han mostrat activitat anticancerígena i antiproliferativa (impedeixen la reproducció de cèl·lules canceroses); concretament els assajos s’han fet amb cèl·lules d’adenocarcinoma gàstric i de neuroblastoma.

(24/05) Menjar més de 30 vegetals diferents setmanalment promou una major diversitat de la microbiota intestinal i millor qualitat d’espècies fermentadores que produeixen àcids grassos de cadena curta. Els àcids grassos de cadena curta que produïm, participen en el nostre sistema antioxidant, mantenen a ratlla bacteris com l’Escherichia Coli o la Salmonella, redueixen la permeabilitat intestinal i indueixen a l’apoptosi (mort programada) de les cèl·lules canceroses.

(30/05) La farigola conté timol i carvacrol i l’EPA (United States Environmental Protection Agency) l’ha inclòs com un dels millors desinfectants amb evidència científica per ser utilitzat contra el virus SARS-CoV2.

(01/06) S’ha de potenciar el consum de crucíferes (bròcoli, coliflor, kale, col, nap, rave), ja que són riques en un compost sofrat anomenat sulforafà. Aquest fitonutrient a més a més d’estimular / potenciar els processos de desintoxicació, també ens ajudarà a disminuir els nivells d’inflamació, és neuroprotector, té acció anticancerígena front certs càncers, etc.

(08/06) Existeixen més de 700 antocianines en la natura. Aquests pigments que contenen certs vegetals, fluctuen entre el vermell, rosat, blau i porpra. La nostra salut pot beneficiar-se de l’acció de les antocianines mitjançant la modificació de la microbiota, disminució de l’estrès oxidatiu, disminució de la inflamació, síntesi del IGF-1 amb capacitat neuroprotectora.

(09/06) La fragilitat que experimentem quan envellim fa que ens tornem vulnerables als estressors relacionats amb la salut. Substituir només un 5% de proteïna animal, proteïna provinent de lactis, proteïna animal d’origen no lacti (carn i ous) per proteïna vegetal es redueix el risc de patir fragilitat un 38, 32 i 42 % respectivament. Una major ingesta de proteïna vegetal, però no de proteïna animal està associada a una disminució de la fragilitat.

(16/06) Els préssecs contenen àcid clorogènic. Aquest àcid té propietats antiinflamatòries, anticancerígenes, antioxidants, antiepilèptiques, antidiabètiques, antihipertensives i neuroprotectores. A més a més, és un potent bactericida i també manté a ratlla a fongs, llevats i virus.

(21/06) La toma de probiòtics és capaç de modificar la inflamació persistent i local en pacients amb brots recurrents de diverticulitis, però no s’ha d’oblidar un cop més la importància de la ingesta de fibra; vital per la viabilitat de la microbiota, per la secreció de substàncies antiinflamatòries i pel moviment peristàltic diari. S’ha vist que no poder evacuar la femta diàriament altera el perfil de la microbiota, promou el sobre creixement de bacteris patògens i genera encara més inflamació.

(29/06) Més de 500 milions d’adults arreu del món pateixen Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2). Segons estudis recentment duts a terme a Canadà-Anglaterra-Espanya, les persones que consumeixen més ultraprocessats tenen un risc entre 37-44-53 % de contraure DM2. Un consum d’ultraprocessats fa augmentar l’Índex de Massa Corporal en mares gestants.

(30/06) Una dieta rica en crucíferes té efectes molt beneficiosos per la preservació de l’ADN gràcies als fitonutrients presents amb capacitat antigenotòxica (capacitat protectora que evita la mutació de l’ADN) beneficiant-se encara més aquells individus fumadors.

(07/07) Els ‘productes finals de glicació avançada’ (AGEs) provinents del patró occidentalitzat de la dieta són unes molècules tòxiques que podem anar acumulant amb el pas del temps, provoquen que es disparin els nivells d’oxidació i inflamació i fa que de forma irreversible s’incrementi la ràtio d’envelliment cel·lular. En l’àmbit cerebral, la presència i acumulació d’AGEs comporta l’alteració funcional i mort de les neurones i provoca un seguit de reaccions químiques en forma de cascada que fa que encara s’accentuï més el dany oxidatiu i inflamatori i que s’inhibeixi el mecanisme ‘reparador’ cerebral, el BDNF (brain-derived neurotrophic factor).

(13/07) El consum de fibra dietètica fa disminuir l’índex de massa corporal, el perímetre de cintura, promou la pèrdua de pes i sobretot es redueix de forma significativa els nivells d’insulina en dejú i l’índex HOMA-IR (índex que mesura la resistència a la insulina).

(08/08) La generació de nou plàstic a partir del reciclatge de plàstic podria contenir retardants de flama bromats (BFR) i explicaria la presència d’aquesta substància en productes com plàstics per ús culinari o joguets. Existeixen molts articles que han detectat en diferents mostres aleatòries a Europa, la presència de nivells excessius de BFR en articles de cuina (‘utensilis de plàstic de color negre’) i joguets. Els compostos bromats tenen una elevada afinitat per les substàncies greixoses i el fet de cuinar amb oli o altres tipus de greix fa que la transferència d’aquest tòxic al menjar sigui molt considerable i, per tant, que ens puguem contaminar i acumular-lo molt fàcilment.

(10/08) Els raspalls de cuina són molt més higiènics que les esponges; microorganismes com el Campylobacter o Salmonella (ambdós patògens) podien persistir en les esponges fins a una setmana; hi ha un augment de la proporció de bacteris gram-negatiu (la majoria patògens) i Pseudomonas (patogen) amb el pas del temps en esponges. Es recomana potenciar l’ús dels raspalls, substituir fregalls i raspalls que hagin pogut estar en contacte amb esquitxos de sucs provinents de carn o aviram, desinfectar periòdicament tant esponges com raspalls amb sabó de rentar plats, clor o bullint-los (si és possible…).

(22/08) Les malalties d’origen no infecciós són la causa principal de discapacitat i mort arreu del món. Globalment, els diferents sistemes sanitaris estan centrant els seus esforços a combatre l’aparició o desenvolupament de malalties cròniques. Aquestes malalties cròniques tenen un comú denominador: la ingesta excessiva o desequilibrada de certs aliments i/o nutrients = els aliments ultraprocessats. Les regions i percentatge on va créixer més el consum ultraprocessats en el període 1991-2008 van ser: 11% Galícia+Astúries i Cantàbria, País Basc i Navarra; 10,1% Catalunya+Aragó; 9,41% Castella i Lleó; 8,38% Comunitat Valenciana; 6,7% Canàries; 6,13% Andalusia i 5,2% Comunitat de Madrid+Castella la Manxa.

(13/09) Una major ingesta de seleni disminueix la prevalença (nombre de persones que pateixen una enfermetat) de malalties cardiovasculars.

(20/09) El consum de begudes ensucrades o begudes riques en fructosa (xarop de blat de moro alt en fructosa) durant l’adolescència fa disparar l’aparició d’adenomes intestinals (AI) abans dels 50 anys. Dones que han menjat molt poca fruita durant l’adolescència tenen augmentat el risc d’aparició d’AI en comparació a dones que a la mateixa edat han tingut en consum elevat de fruita. Els aliments que promouen l’enriquiment-manteniment de microbiota metabolitzadora de sofre (carn processada) fan disparar el risc de l’aparició d’AI, ja que es produeix un excés de producció de sulfur d’hidrogen (substància procancerígena). Tot i que el consum de carn vermella i carn processada és un factor de risc clar de Càncer Colorectal (CCR) en persones de més de 50 anys, els resultats no deixen del tot clar que el consum de carn vermella faci augmentar el risc de CCR en menors de 50 anys.

(05/10) Els vegetals posseeixen un seguit de substàncies (vitamines, minerals, fibra i altres) que milloren ostensiblement la nostra funció immunològica. Cal no oblidar que tant les vitamines, minerals i altres substàncies vegetals tenen sinergies entre elles i que, per tant, el fruit d’aquesta potenciació també se’n podrà beneficiar el sistema immune. Participen de forma directa o indirecta en la síntesi i manteniment de cèl·lules del sistema immune, milloren la funció de cèl·lules immunes com els neutròfils, ens protegeixen de l’oxidació perquè tenen activitat antioxidant o estimulen la formació anticossos.

(06/10) Quan la microbiota intestinal fermenta la fibra genera un canvi de pH que afavoreix la transformació química del ferro de la dieta (la forma del Ferro 3+ passa a Ferro 2+ = millora biodisponibilitat) i paral·lelament es generen tot un seguit de substàncies anomenades àcids grassos de cadena curta que, entre altres aspectes beneficiosos per la salut, faciliten moltíssim l’absorció del ferro, potencien el pas del ferro des del lumen intestinal fins al torrent sanguini.

(11/10) L’evidència científica actual suggereix que globalment el dèficit subclínic de magnesi està molt estès i pot ser causant de moltes malalties cròniques, entre les quals les malalties cardiovasculars i la mort prematura. Un dèficit de magnesi pot causar hipertensió, augmenta la predisposició de patir ateroesclerosi, calcificacions de l’artèria aorta, degeneració de les fibres musculars del miocardi i inflamació del teixit connectiu a qualsevol part del cos.

(17/10) La deficiència de iode pot causar hipotiroïdisme, que perjudica la normal neurogènesi i redueix el nombre de nous neuroblasts i neurones immadures fet que pot comportar trastorns de l’estat d’ànim com la depressió.

(25/10) Estudis científics han mostrat amb escreix una millora important a curt termini pel que fa a la suplementació amb omega-3 i la sequedat ocular. Les antocianines són un dels flavonoides més estudiats, ja que presenten propietats notables antioxidants, antiinflamatòries i immunomoduladores, millorant la microcirculació de les estructures oculars, la funció acomodativa de l’ull i la producció de llàgrimes. Els carotenoides, els pigments provinents de les plantes, actuen com a filtre i ens protegeixen contra la llum blava, especialment la luteïna, la zeaxantina i també l’astaxantina.

(31/10) Una dieta alta en greixos (especialment greixos saturats, greixos trans i colesterol) i una dieta alta en sucres refinats (sucrosa, fructosa i dextrosa) produeixen un declivi cognitiu a qualsevol edat. El consum d’una dieta alta en greix té efectes negatius en el desenvolupament i maduració del sistema nerviós central en els més joves i en la gent gran s’accentua encara més el decaïment cognitiu associat a l’edat. Els greixos omega-3 bloquegen el dany que pateixen les connexions nervioses a mesura que envellim o s’inicia la neurodegeneració, alentint el declivi cognitiu.

(04/11) El consum d’arròs blanc està associat a l’augment del risc de patir Diabetis Mellitus tipus 2 (DMT2), disparant-se el risc més en dones que en homes. S’ha trobat una associació inversa en menjar arròs integral i el risc de patir DMT2. A més a més, substituir arròs blanc per arròs integral es tradueix en una millora del colesterol HDL (‘colesterol bo’).

(10/11) Hi ha certs additius alimentaris, i fins i tot el sabó de rentar els plats, que generen canvis perjudicials en la composició de la microbiota intestinal generant-se una molt semblant a aquelles persones que pateixen obesitat o malaltia inflamatòria intestinal i que podrien explicar l’augment de malalties no transmissibles. Es recomana ser cautelós amb la ingesta d’aliments que continguin cinamaldehid, polisorbat-80 (E-433), sulfit de sodi (E-221), benzoat de sodi (E-211), sucralosa (E-955) i detergent de rentar plats.

(16/11) La pràctica de ioga adaptat al període perinatal és segur i és un tractament no farmacològic efectiu en la reducció de la depressió i ansietat en aquest període vital.

(22/11) La suplementació amb ferro fa disparar el risc de patir Parkinsonisme i un excés de la ingesta de ferro accelera la malaltia de Pàrkinson.

(28/11) Es creu que el contingut de ferro heme de la carn oxida l’ADN de les nostres cèl·lules i a més participa en la formació dins del nostre cos de compostos cancerígens N-nitrosos. A més a més, el ferro heme és vital perquè el bacteri Helicobacter Pylori pugui créixer; recordem que aquest bacteri és la causa principal de càncer d’estómac. Els autors també recalquen que independentment del contingut de ferro, en la carn (vermella, blanca i processada) pot haver-hi un excés de sal i està carregada de greixos saturats, colesterol, hidrocarburs aromàtics policíclics i amines heterocícliques (ambdós són grups de compostos cancerígens = mutàgens, que es formen en la preparació, cocció de la carn i processats de carn) que poden tenir un paper determinant en l’aparició de càncer d’estómac.

(02/12) Les persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana (en comparació a aquelles persones amb DM2 i/o sobrepès que no la segueixen) redueixen el pes corporal, l’índex de massa corporal, l’hemoglobina glicosilada, el colesterol total, i el colesterol LDL (dolent).

(09/12) La ingesta de greix d’origen animal fa disparar el risc de patir càncer de bufeta urinària. Consumir certs tipus de carn i la temperatura de cocció escollida, empitjoren la gravetat de patir càncer de bufeta urinària.

(16/22) L’obesitat infantil a l’Estat Espanyol ha augmentat de forma considerable en el període 2011-2021; sobretot en la franja d’edat entre 2-6 anys. L’obesitat infantil s’associa a una major probabilitat d’obesitat a edat adulta, mort prematura i discapacitat a edat adulta. A més a més, els nens obesos pateixen més dificultats respiratòries, tenen un major risc de fractures i hipertensió, alteració dels marcadors cardiovasculars ja a la infància, augment de la resistència a la insulina i alteracions psicològiques.

Aquí tenéis resumido lo que ha sido el 2022. A lo largo de estos meses y después de haber revisado alrededor de 42 artículos científicos, la mayoría metaanálisis, espero que podáis estar mejor informados a la hora de tomar decisiones de lo que coméis y potenciar así vuestra salud.

(11/05) Las cerezas son una fruta muy rica en compuestos fenólicos con una excelente capacidad antiinflamatoria (antocianinas, ácidos hidroxibenzoicos, ácido cafeico, ácido cumárico y quercetina). Las antocianinas y la quercetina también tienen capacidad antioxidante. Tanto las antocianidinas como los otros compuestos fenólicos incolores actúan sinérgicamente y, en estudios in vitro, han mostrado actividad anticancerígena y antiproliferativa (impiden la reproducción de células cancerosas); concretamente los ensayos se han realizado con células de adenocarcinoma gástrico y de neuroblastoma.

(24/05) Comer más de 30 vegetales diferentes semanalmente promueve una mayor diversidad de la microbiota intestinal y mejor calidad de especies fermentadoras que producen ácidos grasos de cadena corta. Los ácidos grasos de cadena corta que producimos, participan en nuestro sistema antioxidante, mantienen a raya bacterias como Escherichia Coli o Salmonella, reducen la permeabilidad intestinal e inducen a la apoptosis (muerte programada) de las células cancerosas.

(30/05) El tomillo contiene timol y carvacrol y la EPA (United States Environmental Protection Agency) lo ha incluido como uno de los mejores desinfectantes con evidencia científica para ser utilizado contra el virus SARS-CoV2.

(01/06) Se debe potenciar el consumo de crucíferas (brócoli, coliflor, kale, col, nabo, rábano) ya que son ricas en un compuesto azufrado llamado sulforafano. Este fitonutriente además de estimular/potenciar los procesos de desintoxicación, también nos ayudará a dismunuir los niveles de inflamación, es neuroprotector, tiene acción anticancerígena frente a ciertos cánceres, etc.

(08/06) Existen más de 700 antocianinas en la naturaleza. Estos pigmentos que contienen ciertos vegetales, fluctúan entre el rojo, rosado, azul y púrpura. Nuestra salud puede beneficiarse de la acción de las antocianinas mediante la modificación de la microbiota, disminución del estrés oxidativo, disminución de la inflamación, síntesis del IGF-1 con capacidad neuroprotectora.

(09/06) La fragilidad que experimentamos cuando envejecemos hace que nos volvamos vulnerables a los estresores relacionados con la salud. Sustituir sólo un 5% de proteína animal, proteína proveniente de lácteos, proteína animal de origen no lácteo (carne y huevos) por proteína vegetal reduce el riesgo de sufrir fragilidad un 38, 32 y 42 por ciento respectivamente. Una mayor ingesta de proteína vegetal, pero no de proteína animal, está asociada a una disminución de la fragilidad.

(21/06) La toma de probióticos es capaz de modificar la inflamación persistente y local en pacientes con brotes recurrentes de diverticulitis, pero no debe olvidarse una vez más la importancia de la ingesta de fibra; vital para la viabilidad de la microbiota, para la secreción de sustancias antiinflamatorias y para el movimiento peristáltico diario. Se ha visto que no poder evacuar las heces a diario altera el perfil de la microbiota, promueve el sobrecrecimiento de bacterias patógenas y genera aún más inflamación.

(29/06) Más de 500 millones de adultos en todo el mundo sufren Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2). Según estudios recientes llevados a cabo en Canadá-Inglaterra-España, las personas que consumen más ultraprocesados tienen un riesgo entre 37-44-53% de contraer DM2. Un consumo de ultraprocesados aumenta el Índice de Massa Corporal en madres gestantes.

(30/06) Una dieta rica en crucíferas tiene efectos muy beneficiosos para la preservación del ADN gracias a los fitonutrientes presentes con capacidad antigenotóxica (capacidad protectora que evita la mutación del ADN) beneficiándose aún más a aquellos individuos fumadores.

(07/07) Los ‘productos finales de glicación avanzada’ (AGEs) provenientes del patrón occidentalizado de la dieta son unas moléculas tóxicas que podemos ir acumulando con el paso del tiempo, provocan que se disparen los niveles de oxidación e inflamación y hace que de forma irreversible se incremente el ratio de envejecimiento celular. A nivel cerebral, la presencia y acumulación de AGEs comporta la alteración funcional y muerte de las neuronas y provoca una serie de reacciones químicas en forma de cascada que hace que aún se acentúe más el daño oxidativo e inflamatorio y que se inhiba el mecanismo ‘reparador’ cerebral, el BDNF (brain-derived neurotrophic factor).

(13/07) El consumo de fibra dietética disminuye el índice de masa corporal, el perímetro de cintura, promueve la pérdida de peso y sobre todo se reduce de forma significativa los niveles de insulina en ayunas y el índice HOMA-IR (índice que mide la resistencia a la insulina).

(08/08) La generación de nuevo plástico a partir del reciclaje de plástico podría contener retardantes de llama bromados (BFR) y explicaría la presencia de esta sustancia en productos como plásticos por uso culinario o juguetes. Existen muchos artículos que han detectado en diferentes muestras aleatorias en Europa, la presencia de niveles excesivos de BFR en artículos de cocina (utensilios de plástico de color negro) y juguetes. Los compuestos bromados tienen una elevada afinidad por las sustancias grasas y el hecho de cocinar con aceite u otros tipos de grasa hace que la transferencia de este tóxico a la comida sea muy considerable y por tanto que nos podamos contaminar y acumular muy fácilmente.

(10/08) Los cepillos de cocina son mucho más higiénicos que las esponjas; microorganismos como el Campylobacter o Salmonella (ambos patógenos) podían persistir en las esponjas hasta una semana; hay un aumento de la proporción de bacterias gram-negativas (la mayoría patógenas) y Pseudomonas (patógeno) con el paso del tiempo en esponjas. Se recomienda potenciar el uso de los cepillos, sustituir estropajos y cepillos que hayan podido estar en contacto con salpicaduras de jugos provenientes de carne o aves, desinfectar periódicamente tanto esponjas como cepillos con jabón de lavar platos, cloro o hirviéndolos (si es posible ….).

(22/08) Las enfermedades de origen no infeccioso son la principal causa de discapacidad y muerte en todo el mundo. Globalmente, los distintos sistemas sanitarios están centrando sus esfuerzos en combatir la aparición o desarrollo de enfermedades crónicas. Estas enfermedades crónicas tienen un común denominador: la ingesta excesiva o desequilibrada de ciertos alimentos y/o nutrientes = los alimentos ultraprocesados. Las regiones y porcentaje donde más creció el consumo ultraprocesados en el periodo 1991-2008 fueron: 11% Galicia+Asturias y Cantabria, País Vasco y Navarra; 10,1% Cataluña+Aragón; 9,41% Castilla León; 8,38% Cominidad Valenciana; 6,7% Canarias; 6,13% Andalucía y 5,2% Comunidad de Madrid+Castilla La Mancha.

(13/09) Una mayor ingesta de selenio disminuye la prevalencia (número de personas que padecen una enfermedad) de enfermedades cardiovasculares.

(20/09) El consumo de bebidas azucaradas o bebidas ricas en fructosa (jarabe de maíz alto en fructosa) durante la adolescencia hace disparar la aparición de adenomas intestinales (AI) antes de los 50 años. Mujeres que han comido muy poca fruta durante la adolescencia tienen aumentado el riesgo de aparición de AI en comparación con mujeres que en la misma edad han tenido en consumo elevado de fruta. Los alimentos que promueven el enriquecimiento-mantenimiento de microbiota metabolizadora de azufre hacen disparar el riesgo de la aparición de AI (carne procesada), ya que se produce un exceso de producción de sulfuro de hidrógeno (sustancia procancerígena). Aunque el consumo de carne roja y carne procesada es un factor de riesgo claro de Cáncer Colorrectal (CCR) en personas mayores de 50 años, los resultados no dejan del todo claro que el consumo de carne roja haga aumentar el riesgo de CCR en menores de 50 años.

(05/10) Los vegetales poseen una serie de sustancias (vitaminas, minerales, fibra y otros) que mejoran ostensiblemente nuestra función inmunológica. No hay que olvidar que tanto las vitaminas, minerales y otras sustancias vegetales tienen sinergias entre ellas y que, por tanto, el fruto de esta potenciación también podrá beneficiarse del sistema inmune. Participan directa o indirectamente en la síntesis y mantenimiento de células del sistema inmune, mejoran la función de células inmunes como los neutrófilos, nos protegen de la oxidación porque tienen actividad antioxidante o estimulan la formación anticuerpos.

(06/10) Cuando la microbiota instetinal fermenta la fibra genera un cambio de pH que favorece la transformación química del hierro de la dieta (la forma del Hierro 3+ pasa a Hierro 2+ = mejora biodisponibilidad) y paralelamente se generan todo una serie de sustancias llamadas ácidos grasos de cadena corta que, entre otros aspectos beneficiosos para la salud, facilitan muchísimo la absorción del hierro, potencian el paso del hierro desde el lumen intestinal hasta el torrente sanguíneo.

(11/10) La evidencia científica actual sugiere que globalmente el déficit subclínico de magnesio está muy extendido y puede ser causante de muchas enfermedades crónicas, entre ellas las enfermedades cardiovasculares y la muerte prematura. Un déficit de magnesio puede causar hipertensión, aumenta la predisposición de sufrir aterosclerosis, calcificaciones de la arteria aorta, degeneración de las fibras musculares del miocardio e inflamación del tejido conectivo en cualquier parte del cuerpo.

(17/10) La deficiencia de yodo puede causar hipotiroidismo, que perjudica la normal neurogénesis y reduce el número de nuevos neuroblastos y neuronas inmaduras lo que puede comportar trastornos del estado de ánimo como la depresión.

(25/10) Estudios científicos han mostrado con creces una importante mejora a corto plazo en cuanto a la suplementación con omega-3 y la sequedad ocular. Las antocianinas son uno de los flavonoides más estudiados, puesto que presentan propiedades notables antioxidantes, antiinflamatorias e inmunomoduladoras, mejorando la microcirculación de las estructuras oculares, la función acomodativa del ojo y la producción de lágrimas. Los carotenoides, los pigmentos provenientes de las plantas, actúan como filtro y nos protegen contra la luz azul, especialmente la luteína, la zeaxantina y también la astaxantina.

(31/10) Una dieta alta en grasas (especialmente grasas saturadas, grasas trans y colesterol) y una dieta alta en azúcares refinados (azúcara, fructosa y dextrosa) producen un declive cognitivo a cualquier edad. El consumo de una dieta alta en grasa tiene efectos negativos en el desarrollo y la maduración del sistema nervioso central en los más jóvenes y en las personas mayores se acentúa aún más el decaimiento cognitivo asociado a la edad. Las grasas omega-3 bloquean el daño que sufren las conexiones nerviosas a medida que envejecemos o se inicia la neurodegeneración, ralentizando el declive cognitivo.

(04/11) El consumo de arroz blanco está asociado al aumento del riesgo de sufrir Diabetes Mellitus tipo 2 (DMT2), disparándose el riesgo más en mujeres que en hombres. Se ha encontrado una asociación inversa al comer arroz integral y el riesgo de sufrir DMT2. Además, sustituir arroz blanco por arroz integral se traduce en una mejora del colesterol HDL (colesterol bueno).

(10/11) Hay ciertos aditivos alimentarios, e incluso el jabón de lavar los platos, que generan cambios perjudiciales en la composición de la microbiota intestinal generándose una muy similar a aquellas personas que padecen obesidad o enfermedad inflamatoria intestinal y que podrían explicar el aumento de enfermedades no transmisibles. Se recomienda ser cauteloso con la ingesta de alimentos que contengan cinamaldehído, polisorbato-80 (E-433), sulfito de sodio (E-221), benzoato de sodio (E-211), sucralosa (E-955) y detergente de lavar platos.

(16/11) La práctica de yoga adaptado al período perinatal es seguro y es un tratamiento no farmacológico efectivo en la reducción de la depresión y ansiedad en este período vital.

(22/11) La suplementación con hierro hace disparar el riesgo de sufrir Parkinsonismo y un exceso de la ingesta de hierro acelera la Enfermedad de Parkinson.

(28/11) Se cree que el contenido de hierro heme de la carne oxida el ADN de nuestras células y además participa en la formación dentro de nuestro cuerpo de compuestos cancerígenos N-nitrosos. Además, el hierro heme es vital para que la bacteria Helicobacter Pylori pueda crecer; recordemos que esta bacteria es la causa principal de cáncer de estómago. Los autores también recalcan que independientemente del contenido de hierro, en la carne (roja, blanca y procesada) puede haber un exceso de sal y está cargada de grasas saturadas, colesterol, hidrocarburos aromáticos policíclicos y aminas heterocíclicas (ambos son grupos de compuestos cancerígenos = mutágenos, que se forman en la preparación, cocción de la carne y procesados de carne) que pueden desempeñar un papel determinante en la aparición de cáncer de estómago.

(02/22) Las personas que padecen Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2) y/o sobrepeso y siguen una dieta vegana (en comparación con aquellas personas con DM2 y/o sobrepeso que no la siguen) reducen el peso corporal, el índice de masa corporal, la hemoglobina glicosilada, el colesterol total, y el colesterol LDL (malo).

(09/22) La ingesta de grasa de origen animal hace disparar el riesgo de padecer cáncer de vejiga urinaria. Consumir ciertos tipos de carne y la temperatura de cocción escogida, empeoran la gravedad de padecer cáncer de vejiga urinaria.

(16/22) La obesidad infantil en el Estado Español ha aumentado de forma considerable en el período 2011-2021; sobre todo en la franja de edad entre 2-6 años. La obesidad infantil se asocia a una mayor probabilidad de obesidad a edad adulta, muerte prematura y discapacidad a edad adulta. Además, los niños obesos sufren mayores dificultades respiratorias, tienen un mayor riesgo de fracturas e hipertensión, alteración de los marcadores cardiovasculares ya en la infancia, aumento de la resistencia a la insulina y alteraciones psicológicas.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’any 2016 el 39% de les persones adultes d’arreu del món patien sobrepès (1900 milions) i el 13% eren obeses (650 milions) (1). El sobrepès i l’obesitat té un impacte negatiu considerable tan econòmicament com en la salut de les persones. En els països occidentals són dos els factors que contribueixen l’avançament de l’epidèmia de l’obesitat: poca activitat física-augment sedentarisme i accés a tot un seguit de begudes i aliments ultraprocessats energèticament densos (2).

Globalment, el nombre d’infants obesos o amb sobrepès no para de créixer des de 1975(1,2). L’obesitat infantil s’associa a una major probabilitat d’obesitat a edat adulta i mort prematura i discapacitat a edat adulta. A més a més, els nens obesos pateixen més dificultats respiratòries, tenen un major risc de fractures i hipertensió, alteració dels marcadors cardiovasculars ja a la infància, augment de la resistència a la insulina i alteracions psicològiques (1).

Recentment, alguns països han posat en marxa tot un seguit de polítiques antiobesitat encaminades a descoratjar el consum d’aliments ultraprocessats. Tot i que en alguns països del Nord-oest d’Europa comença a apreciar-se un cert estancament pel que fa al creixement dels índexs de sobrepès i obesitat en la població infantil, es creu que en els països de renda mitjana o baixa el nombre de casos no pararà d’augmentar en els pròxims anys (2).

La metaanàlisi que us proposo avui ha tingut com a objectiu avaluar la prevalença (aparició de nous casos) d’obesitat i sobrepès en infants de l’Estat Espanyol comparant les tendències entre els períodes 1999-2010 i 2011-2021. Els autors consideren que els resultats de la metaanàlisi haurien de ser claus per avaluar l’impacte de les polítiques emprades per fer front a l’epidèmia de l’obesitat a Espanya (2).

Dels resultats de la metaanàlisi pot concloure’s que a l’Estat Espanyol l’obesitat infantil no s’ha estancat; de fet els autors remarquen que tant el sobrepès com l’obesitat han augmentat de forma considerable en el període 2011-2021 en comparació al període 1999-2010; especialment en la franja d’edat compresa entre els 2-6 anys. Recentment i amb la finalitat de revertir l’obesitat i augment de malalties d’origen no transmissible, a Espanya, van implementar-se cinc estratègies per generar patrons i conductes alimentaries més saludables: regular la publicitat d’aliments i begudes no saludables que tinguin com a objectiu els infants, promoure la incorporació d’aliments saludables en les màquines de vending als espais comunitaris educacionals, esportius i hospitalaris, limitar l’accessibilitat de begudes i aliments ultraprocessats mitjançant l’augment d’impostos d’aquests aliments i reduir la taxació d’aquells aliments saludables, etiquetar aliments i begudes segons la qualitat nutricional del producte alimentari (Nutriscore) i encoratjar la reformulació de productes poc saludables. Els autors conclouen l’estudi inferint que vistos els resultats de les mesures sanitàries públiques emprades, cal suggerir noves polítiques alimentàries per revertir el creixement del sobrepès i l’obesitat a Espanya (2).

BIBLIOGRAFIA

(1) Obesidad y sobrepeso. Organización Mundial de la Salud [Internet]. Ginebra: who.int. Actualitzada 9 juny de 2021. Accés 15 de Desembre de 2022. Disponible a: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight

(2) Bravo-Saquicela DM et al. Has de prevalence of childhood obesity in Spain plateaued? A systematic review and meta-analysis. Int. J. Environ. Res. Public Health. 2022;19:5240. https://doi.org/10.3390/ijerph19095240

ESP.- Sobrepeso y obesidad infantil en España

Según la Organización Mundial de la Salud, en 2016 el 39% de las personas adultas de todo el mundo sufrían sobrepeso (1900 millones) y el 13% eran obesas (650 millones) (1). El sobrepeso y la obesidad tiene un impacto negativo considerable tanto económicamente como en la salud de las personas. En los países occidentales son dos los factores que contribuyen al aumento de la epidemia de la obesidad: poca actividad física-aumento sedentarismo y acceso a toda una serie de bebidas y alimentos ultraprocesados ​​energéticamente densos (2).

Globalmente, el número de niños obesos o con sobrepeso no deja de crecer desde 1975(1,2). La obesidad infantil se asocia a una mayor probabilidad de obesidad a edad adulta y muerte prematura y discapacidad a edad adulta. Además, los niños obesos sufren mayores dificultades respiratorias, tienen un mayor riesgo de fracturas e hipertensión, alteración de los marcadores cardiovasculares ya en la infancia, aumento de la resistencia a la insulina y alteraciones psicológicas (1).

Recientemente algunos países han puesto en marcha una serie de políticas antiobesidad encaminadas a desalentar el consumo de alimentos ultraprocesados. Aunque en algunos países del noroeste de Europa comienza a apreciarse un cierto estancamiento en lo que se refiere al crecimiento de los índices de sobrepeso y obesidad en la población infantil, se cree que en los países de renta media o baja el número de casos no va a parar de aumentar en los próximos años (2).

El metanálisis que os propongo hoy ha tenido como objetivo evaluar la prevalencia (aparición de nuevos casos) de obesidad y sobrepeso en niños del Estado Español comparando las tendencias entre los períodos 1999-2010 y 2011-2021. Los autores consideran que los resultados del metanálisis deberían ser claves para evaluar el impacto de las políticas utilizadas para hacer frente a la epidemia de la obesidad en España (2).

De los resultados del metanálisis puede concluirse que en el Estado Español la obesidad infantil no se ha estancado; de hecho los autores remarcan que tanto el sobrepeso como la obesidad han aumentado de forma considerable en el período 2011-2021 en comparación con el período 1999-2010; especialmente en la franja de edad comprendida entre los 2-6 años. Recientemente y con el objetivo de revertir la obesidad y aumento de enfermedades de origen no transmisible en España, se implementaron cinco estrategias para crear patrones alimenticios más saludables: regular la publicidad de alimentos y bebidas no saludables que tengan como objetivo los niños, promover la incorporación de alimentos saludables en las máquinas de vending en los espacios comunitarios educacionales, deportivos y hospitalarios, limitar la accesibilidad de bebidas y alimentos ultraprocesados ​​mediante el aumento de impuestos de estos alimentos y reducir la tasación de aquellos alimentos saludables, etiquetar alimentos y bebidas según la calidad nutricional del producto alimenticio (Nutriscore) y alentar la reformulación de productos poco saludables. Los autores concluyen el estudio infiriendo que vistos los resultados de las medidas sanitarias adoptadas hasta ahora, es necesario sugerir nuevas políticas alimentarias para revertir el crecimiento del sobrepeso y la obesidad en España (2).

BIBLIOGRAFIA

(1) Obesidad y sobrepeso. Organización Mundial de la Salud [Internet]. Ginebra: who.int. Actualitzada 9 juny de 2021. Accés 15 de Desembre de 2022. Disponible a: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight

(2) Bravo-Saquicela DM et al. Has de prevalence of childhood obesity in Spain plateaued? A systematic review and meta-analysis. Int. J. Environ. Res. Public Health. 2022;19:5240. https:// doi.org/10.3390/ijerph19095240

El cáncer de bufeta urinària (CBU) va ser el 10è més diagnostical arreu del món al 2020. Desafortunadament és un càncer amb recurrències freqüents que requereix tractaments intensius i controls de llarga durada. Estudis epoidemiològics and desvetllat els factors de risc del CBU; gènere, tabaquisme, ocupació laboral i edat. A més a més també s’ha vist la importància de la dieta com a factor de risc del CBU, ja que investigacions prèvies han posat de manifest que una ingesta considerable de fluids, fruita, vegetals i iogurt està associat en una reducció del risc de patir CBU (1). Altres estudis han posat de manifest com la contaminació de l’aigua amb arsènic o fins i tot la cloració de l’aigua de beguda és potencialment carcinogènic (2). També s’ha de tenir en compte que els nutrients i les substàncies de desfet (tòxics i toxines) que eliminem per la orina estan en contacte directe amb la mucosa de la bufeta urinària i poden contribuir a l’aparició d’un procés oncològic (2). Paralelament també s’ha estudiat el patró dietètic adoptat i risc de CBU. S’ha vist que. la Dieta Mediterrània mostra un risc baix en comparació a la Dieta Ocidental que té un risc alt. Una de les dieferències importants en amdbues dietes és el perfil de greix ingerit, mentre que en la Dieta Ocidental predominen els greixos saturats d’origen animal, en la Dieta Mediterrània predomina l’oli d’oliva, oli vegetal ric en greixos monoinsaturats (1).

Cal recalcar que en el periode 1996-2016 el consum de carn a Europa va multiplicar-se un 500%. L’any 2015 la International Agency for Research on Cancer (IARC), organisme depenent de la Organització Mundial de la Salut, després d’analitzar varis estudis epidemiològics relacionats amb el càncer colorectal va classificar el consum de carn com a ‘possible substància carcinògena pels humans’ i el consum de carn processada com ‘substància carcinògena’ (2).

Avui us presento dos pubicacions que han agrupat molts estudis científics i han avaluat, o bé estudiant l’impacte del greix animal o bé el consum de proteïna animal i tipus de cocció, el risc de patir CBU.

El primer estudi que us proposo té com a objectiu investigar l’associació entre la ingesta de greix de la dieta (tant greix d’origen vegetal com animal) i el risc de CBU a partir d’onze dels setze estudis de cohorts del consorci internacional BLEND (Bladder Cancer Epidemiology and Nutritional Determinants) constituït per 13 països d’Europa i Estats Units. L’estudi ha emprat 2731 persones (2006 homes i 725 dones) que patien CBU i 544452 controls que no patien CBU fent-se un seguiment de 12 anys. L’estudi ha rebut finançament del World Cancer Research Found International i també de la Comissió Europea (1).

Després d’analitzar les dades els autors han evidenciat que: com més alta és la ingesta d’àcids grassos monoinsaturats menor és el risc de patir CBU; de forma molt significativa en dones. Com més alta és la ingesta de colesterol de la dieta més alt és el risc de patir CBU; especialment en homes. La ingesta de greix d’origen animal augmenta el risc de patir CBU mentre que els olis vegetals disminueix el risc; en ambdos sexes. Com més alta la ingesta de greix total (tant animal com vegetal) major el risc de CBU en homes (1).

El segon estudi tracta d’una revisió sistemàtica d’articles científics (metaanàlisis, estudis de casos i controls i estudis de cohorts) que hagin estudiat l’associació entre el consum de carn i el CBU. Els resultats de la revisió han identificat el consum de carn com a factor de risc per patir CBU, el grau d’associació depen del mètode de cocció, la temperatura aplicada i el tipus de carn consumida (2). En aquest sentit us recomano revisar la meva publicació ‘Consum de carn i risc de càncer d’estómac’ on trobareu més informació sobre carn, coccions i càncer (3). Segons els autors la carcinogeneicitat podria venir de que durant la cocció-curació-tractament de la carn i carn processada s’alliberen un seguit de substàncies que poden causar mutacions al nostre ADN (amines heterocícliques, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos N-nitrosos, ferro heme) (2).

Recomanació: evita consumir carn, colesterol i altres greixos d’origen animal i potencia a diari el consum de proteïnes d’origen vegetal, l’oli d’oliva verge extra, fruita seca i alvocats.

BIBLIOGRAFIA:

(1) Dianatinasab M et al. Dietary fats and their sources in association with the risk of bladder cancer: A pooled analysis of 11 prospective cohort studies. Int J Cancer. 2022;151:44-55. https://doi.org/10.1002/ijc.33970

(2) Aveta et al. The impact of meat intake on bladder cancer incidence: is it really a relevant risk? Cancers. 2022;14:4775. https://doi.org/10.3390/cancers14194775

(3) Borràs F. Consum de carn i risc de càncer d’estómac [Internet]. Barcelona: francescborras.com. Actualitzada 28 Novembre 2022. Accés 5 Desembre 2022. Disponible a : https://francescborras.com/2022/11/28/consum-de-carn-i-risc-de-cancer-destomac-cat-esp/

ESP.- Carne, grasa animal y cáncer de vejiga

El cáncer de vejiga urinaria (CVU) fue el 10º más diagnosticado en todo el mundo en 2020. Desafortunadamente es un cáncer con frecuentes recurrencias que requiere tratamientos intensivos y controles de larga duración. Estudios epoidemiológicos and desvelado los factores de riesgo del CVU; género, tabaquismo, ocupación laboral y edad. Además también se ha visto la importancia de la dieta como factor de riesgo del CVU, puesto que investigaciones previas han puesto de manifiesto que una ingesta considerable de fluidos, fruta, vegetales y yogur está asociado en una reducción del riesgo de sufrir CVU (1). Otros estudios han puesto de manifiesto cómo la contaminación del agua con arsénico o incluso la cloración del agua de bebida es potencialmente carcinogénico (2). También debe tenerse en cuenta que los nutrientes y las sustancias de deshecho (tóxicos y toxinas) que eliminamos por la orina están en contacto directo con la mucosa de la vejiga urinaria y pueden contribuir a la aparición de un proceso oncológico (2). Paralelamente, también se ha estudiado el patrón dietético adoptado y riesgo de CVU. Se ha visto que. la Dieta Mediterránea muestra un riesgo bajo en comparación con la Dieta Ocidental que tiene un riesgo alto. Una de las diferencias importantes en ambas dietas es el perfil de grasa ingerida, mientras que en la Dieta Ocidental predominan las grasas saturadas de origen animal, en la Dieta Mediterránea predomina el aceite de oliva, aceite vegetal rico en grasas monoinsaturadas (1).

Cabe recalcar que en el período 1996-2016 el consumo de carne en Europa se multiplicó un 500%. En 2015 la International Agency for Research on Cancer (IARC), organismo dependiente de la Organización Mundial de la Salud, tras analizar varios estudios epidemiológicos relacionados con el cáncer colorrectal clasificó el consumo de carne como 'posible sustancia carcinógena para los humanos' y el consumo de carne procesada como 'sustancia carcinógena' (2).

Hoy os presento dos pubicaciones que han agrupado muchos estudios científicos y han evaluado, o bien estudiando el impacto de la grasa animal o bien el consumo de proteína animal y tipos de cocción, el riesgo de sufrir CVU.

El primer estudio que os propongo tiene como objetivo investigar la asociación entre la ingesta de grasa de la dieta (tanto grasa de origen vegetal como animal) y el riesgo de CVU a partir de once de los dieciséis estudios de cohortes del consorcio internacional BLEND (Bladder Cancer Epidemiology and Nutritional Determinants) constituido por 13 países de Europa y Estados Unidos. El estudio ha empleado a 2731 personas (2006 hombres y 725 mujeres) que sufrían CVU y 544452 controles que no sufrían CVU haciéndose un seguimiento de 12 años. El estudio ha recibido financiación del World Cancer Research Found International y también de la Comisión Europea (1).

Tras analizar los datos, los autores han evidenciado que: cuanto mayor es la ingesta de ácidos grasos monoinsaturados menor es el riesgo de sufrir CVU; de forma muy significativa en mujeres. Cuanto mayor es la ingesta de colesterol de la dieta más alto es el riesgo de sufrir CVU; especialmente en hombres. La ingesta de grasa de origen animal aumenta el riesgo de sufrir CBU mientras que los aceites vegetales disminuye el riesgo; en ambos sexos. Cuanto más alta la ingesta de grasa total (tanto animal como vegetal) mayor el riesgo de CVU en hombres (1).

El segundo estudio trata de una revisión sistemática de artículos científicos (metaanálisis, estudios de casos y controles y estudios de cohortes) que han estudiado la asociación entre el consumo de carne y el CVU. Los resultados de la revisión han identificado el consumo de carne como factor de riesgo para sufrir CVU, el grado de asociación depende del método de cocción, la temperatura aplicada y el tipo de carne consumida (2). En este sentido os recomiendo revisar mi publicación 'Consumo de carne y riesgo de cáncer de estómago' donde encontraréis más información sobre carne, cocciones y cáncer (3). Según los autores la carcinogenicidad podría originarse durante la cocción-curación-tratamiento de la carne y carne procesada ya que se liberan una serie de sustancias que pueden causar mutaciones en nuestro ADN o mutágenos (aminas heterocíclicas, hidrocarburos aromáticos policíclicos, compuestos N-nitrosos, hierro heme) (2).

Recomendación: evita consumir carne, colesterol y otras grasas de origen animal y potencia a diario el consumo de proteínas de origen vegetal, el aceite de oliva virgen extra, frutos secos y aguacates.


BIBLIOGRAFIA:
(1) Dianatinasab M et al. Dietary fats and their sources in association with the risk of bladder cancer: A pooled analysis of 11 prospective cohort studies. Int J Cancer. 2022;151:44-55. https://doi.org/10.1002/ijc.33970   
(2) Aveta et al. The impact of meat intake on bladder cancer incidence: is it really a relevant risk? Cancers. 2022;14:4775. https://doi.org/10.3390/cancers1419477
(3) Borràs F. Consum de carn i risc de càncer d’estómac [Internet]. Barcelona: francescborras.com. Actualitzada 28 Novembre 2022. Accés 5 Desmbre 2022. Disponible a : https://francescborras.com/2022/11/28/consum-de-carn-i-risc-de-cancer-destomac-cat-esp/

En els últims temps, molts estudis han evidenciat que les dietes basades en aliments vegetals tenen una petjada de carboni molt baixa en comparació a les dietes que contenen aliments d’origen animal. A més a més, diferents metaanàlisis han mostrat com les analítiques de sang de les persones veganes tenen millors resultats pel que fa a paràmetres relacionats amb el sistema cardiovascular en comparació als que segueixen dietes omnívores. Altres han vist com la ingesta de proteïna d’origen vegetal està associat a una disminució molt important del risc per mort per malalties no transmissibles i per mort de malalties cardiovasculars.

Revisions i estudis aleatoritzats amb vegetarians/vegans han constatat la reducció de pes, reducció dels valors d’hemoglobina glicosilada (HbA1C), pressió arterial, colesterol total i colesterol LDL (dolent). El fet de seguir una dieta basada en vegetals és beneficiosa pel sistema cardiovascular gràcies a una menor ingesta calòrica i major aportació de fibra dietètica, augment de la termogènesi (augment de la temperatura corporal per dur a terme la digestió dels aliments = augment en certa manera de la despesa energètica), millora de la resposta glicèmica, menys dipòsits de greix intramuscular que disminueix la producció de radicals lliures, menys estrès metabòlic i, per tant, menys resistència a la insulina, no ingesta de colesterol que només és present en els aliments d’origen animal, alt contingut de fibra de la dieta que contribueix a una menor reabsorció de colesterol endogen (que fabriquem nosaltres) i salts biliars oxidades o l’alta ingesta de potassi.

L’objectiu de la metaanàlisi que us proposo avui i que ha estat duta a terme a Dinamarca aquest 2022, ha estat revisar i avaluar els efectes que té una dieta vegana en els valors dels paràmetres de risc cardiometabòlic en persones amb sobrepès, Diabetes Mellitius tipus 2 (DM2) i prediabètics en comparació amb persones que segueixen una dieta omnívora o que segueixen una dieta diferent d’una dieta vegana. Els paràmetres a tenir en compte per avaluar el risc cardiometabòlic foren: pes corporal, índex de massa corporal, hemoglobina glicosilada, pressió arterial, colesterol total, colesterol LDL (dolent), colesterol HDL (bo) i triglicèrids.

A partir dels resultats de la metaanàlisi, els autors conclouen que les persones que pateixen DM2 i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana (en comparació a aquelles persones amb DM2 i/o sobrepès que no la segueixen) redueixen el pes corporal, l’índex de massa corporal, l’hemoglobina glicosilada, el colesterol total, el colesterol LDL (dolent). Els autors no han trobat canvis significatius en la reducció dels valors de colesterol HDL (bo), triglicèrids i pressió arterial entre les persones que pateixen DM2 i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana i les que no la segueixen. Els autors també recorden que per poder experimentar la reducció dels valors dels paràmetres i, per tant, del risc cardiometabòlic els participants de l’estudi van seguir la dieta vegana un mínim de 12 setmanes.

BIBLIOGRAFIA:

Termannsen DA et al. Effects of vegan diets on cardiometabolic health: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Obesity reviews. 2022;23:e13462. https://doi.org/10.1111/obr.13462

ESP.- Salud cardiometabólica y dieta

En los últimos tiempos, muchos estudios han evidenciado que las dietas basadas en alimentos vegetales tienen una huella de carbono muy baja en comparación con las dietas que contienen alimentos de origen animal. Además, diferentes metaanálisis han mostrado cómo los analíticos de sangre de las personas veganas tienen mejores resultados en cuanto a parámetros relacionados con el sistema cardiovascular en comparación con los que siguen dietas omnívoras. Otros han visto cómo la ingesta de proteína de origen vegetal está asociada a una disminución muy importante del riesgo de muerte por enfermedades no transmisibles y por muerte de enfermedades cardiovasculares. Revisiones y estudios aleatorizados con vegetarianos/veganos han constatado la reducción de peso, reducción de los valores de hemoglobina glicosilada (HbA1C), presión arterial, colesterol total y colesterol LDL (malo).

El hecho de seguir una dieta basada en vegetales es beneficiosa para el sistema cardiovascular gracias a una menor ingesta calórica y mayor aporte de fibra dietética, aumento de la termogénesis (aumento de la temperatura corporal para llevar a cabo la digestión de los alimentos = aumento en cierto modo del gasto energético), mejora de la respuesta glicémica, menos depósitos de grasa intramuscular que disminuye la producción de radicales libres, menos estrés metabólico y, por tanto, menos resistencia a la insulina, no ingesta de colesterol que sólo está presente en los alimentos de origen animal, alto contenido de fibra de la dieta que contribuye a una menor reabsorción de colesterol endógeno (que fabricamos nosotros) y sales biliares oxidadas o la alta ingesta de potasio.

El objetivo del metaanálisis que os propongo hoy y que ha sido llevado a cabo en Dinamarca este 2022, ha sido revisar y evaluar los efectos que tiene una dieta vegana en los valores de los parámetros de riesgo cardiometabólico en personas con sobrepeso, Diabetes Mellitius tipo 2 (DM2) y prediabéticos en comparación con personas que siguen una dieta omnívora o que siguen una dieta distinta a una dieta vegana. Los parámetros a tener en cuenta para evaluar el riesgo cardiometabólico fueron: peso corporal, índice de masa corporal, hemoglobina glicosilada, presión arterial, colesterol total, colesterol LDL (malo), colesterol HDL (bueno) y triglicéridos.

A partir de los resultados del metaanálisis, los autores concluyen que las personas que sufren DM2 y/o sobrepeso y siguen una dieta vegana (en comparación con aquellas personas con DM2 y/o sobrepeso que no la siguen) reducen el peso corporal, el índice de masa corporal, la hemoglobina glicosilada, el colesterol total, el colesterol LDL (malo). Los autores no han encontrado cambios significativos en la reducción de los valores del colesterol HDL (bueno), triglicéridos y presión arterial entre las personas que sufren DM2 y/o sobrepeso y siguen una dieta vegana y las que no la siguen. Los autores también recuerdan que para poder experimentar la reducción de los valores de los parámetros y, por tanto, del riesgo cardiometabólico los participantes del estudio siguieron la dieta vegana un mínimo de 12 semanas.

BIBLIOGRAFIA:

Termannsen DA et al. Effects of vegan diets on cardiometabolic health: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Obesity reviews. 2022;23:e13462. https://doi.org/10.1111/obr.13462