Tots utilitzem esponges i/o raspalls de cuina per rentar plats, cassoles o altres estris però també per rentar superfícies com l’aigüera, el taulell de cuina, la fusta per tallar o la nevera.

Els fregalls absorbeixen volums importants d’aigua i altres fluids i la majoria de cops queden humits fins al pròxim cop que tornen a fer-se servir, convertint-se en un ‘medi’ òptim per un ràpid creixement bacterià; si aconseguim que s’assequin, el creixement bacterià es redueix molt o directament els bacteris moren.

Existeix força informació al voltant de la càrrega de bacteris i virus i les esponges de cuina i la capacitat de poder transferir part d’aquests microorganismes quan netegem superfícies i actuar indirectament com a un reservori de patògens i ser un medi molt eficaç per transmissió d’aquests. Hi ha molt poca informació publicada respecte als raspalls, la seva utilització i el sobre creixement de microorganismes. És un estri que s’utilitza molt al nord d’Europa i el que està clar és que no té la capacitat d’absorbir tanta aigua com una esponja i, per tant, el volum de creixement i probabilitat de transmissió serà menor. També s’asseca més ràpidament que una esponja.

Els detergents per rentar els plats ajuden força a controlar el creixement, però no són eficaços si al fregall o raspall queden restes de matèria orgànica, ja que la humitat afavorirà que a partir d’aquestes restes els microorganismes tornin a créixer.

L’estudi que us proposo avui va tenir dos objectius: un primer objectiu revisar la legislació-recomanacions existents a nivell europeu aplicable a l’ús d’esponges i raspalls i un segon objectiu, agafar mostres de fregalls i raspalls a gairebé 10000 llars de 10 països europeus i valorar el creixement i supervivència dels microorganismes de les mostres recol·lectades. Els autors van trobar molt poca informació a sobre seguretat alimentària i l’ús d’esponges i raspalls, tant a diferents països europeus com a l’Organització Mundial de la Salut (OMS); la majoria de recomanacions només se centren en l’ús dels draps de cuina. A Dinamarca i França es recomana netejar els esquitxos i sucs de carn amb paper de cuina i en general es recomana netejar i/o substituir fregalls i raspalls amb freqüència. L’ús de fregalls no està recomanat a Alemanya ni per l’OMS. Les autoritats alemanyes recomanen netejar/desinfectar el raspall dins del rentaplats i a França es recomana netejar/desinfectar els fregalls per ebullició, deixant-los en remull amb llexiu (o altres desinfectants) o posant-los al microones.

Després d’observar els resultats al laboratori, els autors conclouen que els raspalls són molt més higiènics que les esponges; microorganismes com el Campylobacter o Salmonella (ambdós patògens) podien persistir en les esponges fins a una setmana; hi ha un augment de la proporció de bacteris gram-negatiu (la majoria patògens) i Pseudomonas (patogen) amb el pas del temps en esponges. Els autors recomanen potenciar l’ús dels raspalls, substituir fregalls i raspalls que hagin pogut estar en contacte amb esquitxos de sucs provinents de carn o aviram, desinfectar periòdicament tant esponges com raspalls amb sabó de rentar plats, clor o bullint-los (si és possible….).

BIBLIOGRAFIA

—> doi.org: 10.1016/j.ijfoodmicro.2020.108928

ESP.- Microorganismos, estropajos y cepillos de cocina.

Todos utilizamos estropajos y/o cepillos de cocina para lavar platos, cazuelas u otros utensilios pero también para lavar superficies como el fregadero, la encimera, la tabla para cortar o la nevera.

Los estropajos absorben volúmenes importantes de agua y otros fluidos y la mayoría de veces quedan húmedos hasta la próxima vez que vuelven a utilizarse, convirtiéndose en un 'medio' óptimo para un rápido crecimiento bacteriano; si conseguimos que se sequen, el crecimiento bacteriano se reduce mucho o directamente las bacterias mueren.

Existen bastantes estudios científicos acerca de la carga de bacterias y virus en estropajos de cocina y la capacidad de poder transferir parte de estos microorganismos cuando limpiamos superficies y actuar indirectamente como un reservorio de patógenos y ser un medio muy eficaz para transmisión de éstos. Hay muy poca información publicada respecto a los cepillos, su utilización y sobre crecimiento de microorganismos. Es un utensilio que se utiliza mucho en el norte de Europa y lo que está claro es que no tiene la capacidad de absorber tanta agua como una esponja y, por tanto, el volumen de crecimiento y probabilidad de transmisión será menor. También se seca más rápidamente que un estropajo.

Los detergentes para lavar los platos ayudan bastante a controlar el crecimiento, pero no son eficaces si en el estropajo o cepillo quedan restos de materia orgánica, ya que la humedad favorecerá que a partir de estos restos los microorganismos vuelvan a crecer.

El estudio que os propongo hoy tuvo dos objetivos: un primer objetivo revisar la legislación-recomendaciones existentes a nivel europeo aplicable al uso de estropajos y cepillos y un segundo objetivo, tomar muestras de estropajos y cepillos en casi 10000 hogares de 10 países europeos y valorar el crecimiento y supervivencia de los microorganismos de las muestras recolectadas. Los autores encontraron muy poca información sobre seguridad alimentaria y el uso de estropajos y cepillos, tanto en la legislación de diferentes países europeos como en la Organización Mundial de la Salud (OMS); la mayoría de recomendaciones sólo se centran en el uso de los trapos de cocina. En Dinamarca y Francia se recomienda limpiar las salpicaduras y jugos de carne con papel de cocina y en general se recomienda limpiar y/o sustituir estropajos y cepillos con frecuencia. El uso de estropajos no está recomendado en Alemania ni tampoco por la OMS. Las autoridades alemanas recomiendan limpiar/desinfectar el cepillo dentro del lavavajillas y en Francia se recomienda limpiar/desinfectar las esponjas de cocina por ebullición, dejándolas en remojo con lejía (u otros desinfectantes) o poniéndolas en el microondas.

Tras observar los resultados en el laboratorio, los autores concluyen que los cepillos son mucho más higiénicos que los estropajos; microorganismos como el Campylobacter o Salmonella (ambos patógenos) podían persistir en los estropajos hasta una semana; con el paso del tiempo hay un aumento de la proporción de bacterias gram-negativas (la mayoría patógenas) y Pseudomonas (patógenas) en los estropajos. Los autores recomiendan potenciar el uso de los cepillos, sustituir estropajos y cepillos que hayan podido estar en contacto con salpicaduras de jugos provenientes de carne o aves, desinfectar periódicamente tanto estropajos como cepillos con jabón de lavar platos, cloro o hirviéndolos (si es posible....).