
Els determinants del decaïment cognitiu són l’edat, l’estatus socioeconòmic i un seguit de factors ambientals. Un dels principals factors ambientals que pot modular de forma positiva o negativa la salut mental i cognitiva és la dieta. El patró dietètic occidental està caracteritzat per un consum elevat d’aliments ultraprocessats, sucre, sodi, greixos saturats i greixos trans, cereals refinats i excés de calories està associat a la depressió i a alteracions cognitives. Es creu que els ‘productes finals de glicació avançada’ (AGEs) provinents del patró occidentalitzat de la dieta poden ser-ne els causants. Els AGEs són unes molècules tòxiques que podem anar acumulant amb el pas del temps, provoquen que es disparin els nivells d’oxidació i inflamació i fa que de forma irreversible s’incrementi la ràtio d’envelliment cel·lular. Aquestes substàncies prooxidants i inflamatòries les ingerim amb la dieta o podem sintetitzar-les nosaltres mateixos. Els aliments crus i en particular les fruites i verdures tenen els nivells més baixos d’AGEs (a excepció de les castanyes i les llavors de gira-sol) i els aliments sotmesos a coccions seques (torrat, barbacoa, planxa i el rostit) són els que contenen les concentracions més elevades. La formació d’AGEs és molt més marcada en coccions amb carn i aviram a causa de l’elevada ràtio proteïna/greix. En els vegetals, en canvi, tot i haver estat cuinats a la brasa, escalivats, torrats, etc.. la formació i el contingut d’AGEs és força més baix pel contingut de vitamines i altres substàncies antioxidants, pel perfil d’aminoàcids i la proporció menor de greix. Nosaltres també n’arribem a fabricar si patim freqüentment hiperglicèmies (glucosa elevada en sang de forma sostinguda per desconeixement o per mal control diabètic) o tenim un consum realment alt de fructosa. L’acumulació d’AGEs també provoca l’enduriment de la paret arterial, hipertensió i augment de risc cardiovascular, especialment en persones que són diabètiques. A nivell cerebral, la presència i acumulació d’AGEs comporta l’alteració funcional i mort de les neurones i provoca un seguit de reaccions químiques en forma de cascada que fa que encara s’accentuï més el dany oxidatiu i inflamatori i que s’inhibeixi el mecanisme ‘reparador’ cerebral, el BDNF (brain-derived neurotrophic factor). S’ha observat diferents graus d’acumulació cerebral d’AGEs en models experimentals animals que patien Alzheimer, Parkinson, depressió o esquizofrènia. A més a més els AGEs poden contribuir de forma indirecta en les malalties mentals, ja que acostumen a presentar comorbiditat amb l’obesitat, diabetis mellitus 2 i malalties cardiovasculars. Queda palès doncs que amb les nostres eleccions dietètiques podem contrarestar l’efecte, augmentar la desintoxicació i disminuir la síntesi endògena d’AGEs.
BIBLIOGRAFIA:
–>Doi: 10.3390/nu14122421
ESP.- AGEs y declive mental
Los determinantes del decaimiento cognitivo son la edad, el estatus socioeconómico y una serie de factores ambientales. Uno de los principales factores ambientales que puede modular de forma positiva o negativa la salud mental y cognitiva es la dieta. El patrón dietético occidental está caracterizado por un consumo elevado de alimentos ultraprocesados, azúcar, sodio, grasas saturadas y grasas trans, cereales refinados y exceso de calorías está asociado a la depresión y alteraciones cognitivas. Se cree que los 'productos finales de glicación avanzada' (AGEs) provenientes del patrón occidentalizado de la dieta pueden ser sus causantes. Los AGEs son unas moléculas tóxicas que podemos ir acumulando con el paso del tiempo, provocando que se disparen los niveles de oxidación e inflamación y hace que de forma irreversible se incremente el ratio de envejecimiento celular. Estas sustancias prooxidantes e inflamatorias las ingerimos con la dieta o podemos sintetizarlas nosotros mismos. Los alimentos crudos y en particular las frutas y verduras tienen los niveles más bajos de AGEs (a excepción de las castañas y las semillas de girasol) y los alimentos sometidos a cocciones secas (tostado, barbacoa, plancha y asado) son los que contienen las concentraciones más elevadas. La formación de AGEs es mucho más marcada en cocciones con carne y aves de corral debido a la elevada ratio proteína/grasa. En los vegetales, en cambio, a pesar de haber sido cocinados a la brasa, escalivados, tostados, etc.. la formación y el contenido de AGEs es mucho menor por el contenido de vitaminas y otras sustancias antioxidantes, por el perfil de aminoácidos y la menor proporción de grasa. Nosotros también llegamos a fabricarlos si sufrimos frecuentemente hiperglicemias (glucosa elevada en sangre de forma sostenida por desconocimiento o por mal control diabético) o tenemos un consumo realmente alto de fructosa. La acumulación de AGEs también provoca el endurecimiento de la pared arterial, hipertensión y aumento de riesgo cardiovascular, especialmente en personas diabéticas. A nivel cerebral, la presencia y acumulación de AGEs comporta la alteración funcional y muerte de las neuronas y provoca una serie de reacciones químicas en forma de cascada que hace que aún se acentúe más el daño oxidativo e inflamatorio y que se inhiba el mecanismo 'reparador' cerebral, el BDNF (brain-derived neurotrophic factor). Se han observado diferentes grados de acumulación cerebral de AGEs en modelos experimentales animales que sufrían Alzheimer, Parkinson, depresión o esquizofrenia. Además, los AGEs pueden contribuir de forma indirecta en las enfermedades mentales, ya que suelen presentar comorbilidad con la obesidad, diabetes mellitus 2 y enfermedades cardiovasculares. Queda patente pues que con nuestras elecciones dietéticas podemos contrarrestar el efecto, aumentar la desintoxicación y disminuir la síntesis endógena de AGEs.