Dèficit subclínic de magnesi i cardiopaties (cat/esp)

El nostre cos conté aproximadament 25g de magnesi. El magnesi és un mineral que participa en l’activació de més de 300 reaccions químiques i és responsable, entre d’altres, de la contracció-relaxació muscular. El 90% es troba emmagatzemat als ossos (63%) o bé a l’interior de les cèl·lules dels músculs (27%); només un 10% de magnesi circula per la sang. Quan els nivells en sang són baixos, part del magnesi emmagatzemat als ossos o músculs és alliberat per restituir els nivells òptims. Això es pot traduir que tenir uns nivells òptims de magnesi a la sang no equival a tenir uns nivells òptims de magnesi en ossos o músculs (dipòsits) i aquesta situació podria promoure, per exemple, l’aparició d’osteopènia, l’agreujament d’una osteoporosi o patiment de fractures òssies.

–> El dèficit d’aquest micronutrient pot ser degut a:

-que mengem molts aliments processats (durant el processat dels aliments es perd bona part del magnesi)

-ingesta elevada de fòsfor (refrescs de cola, additius alimentaris en embotits, etc)

-que mengem aliments que han estat cultivats en sòls pobres en magnesi i la fruita/verdura contingui nivells baixos de magnesi

-suplements de calci

-suplements de vitamina D

-ingesta d’alumini (paper d’alumini per cuinar, fàrmacs que contenen alumini, utensilis de cuina, etc.)

-dèficit de vitamina B6

-ingesta d’alcohol

-fàrmacs diürètics

-resistència a la insulina

-mal control de la Diabetis Mellitus tipus 1 o tipus 2

-malabsorció de magnesi per algun procés inflamatori intestinal

-diarrea

-menstruació excessiva

-hipocloridria (nivells baixos d’àcid a l’estómac)

Hi ha dos tipus de dèficit, un dèficit franc per exemple si no prenc iode a través de la dieta acabaré desenvolupant un goll o bé un dèficit subclínic quan es produeix una ‘apagada’ lent però continuada de les funcions cel·lulars o bioquímiques per la manca d’un nutrient i que dóna lloc a laparició de malalties cròniques. L’evidència científica actual suggereix que globalment el dèficit subclínic de magnesi està molt estès i pot ser causant de moltes malalties cròniques, entre les quals les malalties cardiovasculars i la mort prematura. Un dèficit de magnesi pot causar hipertensió, augmenta la predisposició de patir aterosclerosi, calcificacions de l’artèria aorta, degeneració de les fibres musculars del miocardi i inflamació del teixit connectiu a qualsevol part del cos. Els aliments més rics en magnesi (100g) són els aliments d’origen vegetal, sent en ordre decreixent: llavors de carbassa, llavors de chia, ametlles, bledes i vegetals de fulla verda fosca, anacards, cacauets, civada, pa integral, alvocat, arròs integral, etc.

BIBLIOGRAFIA:

–>doi.org: 10.1136/openhrt-2017-000668

ESP.- Déficit subclínico de magnesio y cardiopatías

Nuestro cuerpo contiene aproximadamente 25g de magnesio. El magnesio es un mineral que participa la activación de más de 300 reacciones químicas y es responsable, entre otros, de la contracción-relajación muscular. El 90%se encuentra almacenado en los huesos (63%) o bien en el interior de las células de los músculos (27%); sólo un 10% de magnesio circula por la sangre. Cuando los niveles en sangre son bajos, parte del magnesio almacenado en los huesos o músculos es liberado para restituir los niveles óptimos. Ello puede traducirse a que tener unos niveles óptimos de magnesio en sangre no equivale a tener unos niveles óptimos de magnesio en huesos o músculos (depósitos) y esta situación podría promover, por ejemplo, la aparición de osteopenia, el agravamiento de una osteoporosis o padecimiento de fracturas óseas.

–> El déficit de este micronutriente puede ser debido a:

-que comamos muchos alimentos procesados (durante el procesado de los alimentos se pierde buena parte del magnesio)
-ingesta elevada de fósforo (refrescos de cola, aditivos alimentarios en embutidos, etc)
-que comamos alimentos que han sido cultivados en suelos pobres en magnesio y la fruta/verdura contenga niveles bajos de magnesio
-toma de suplementos de calcio
-toma se suplementos de vitamina D
-ingesta de aluminio (papel de aluminio para cocinar, fármacos que contienen aluminio, utensilios de cocina, etc.)
-déficit de vitamina B6
-ingesta de alcohol
-fármacos diuréticos
-resistencia a la insulina
-mal control de la Diabetes Mellitus tipo 1 o tipo 2
-malabsorción de magnesio por algún proceso inflamatorio intestinal
-diarrea
-menstruación excessiva
-hipocloridria (niveles bajos de ácido en el estómago)

Existen dos tipos de déficit, un déficit franco por ejemplo si no tomo yodo a través de la dieta terminaré desarrollando un bocio o bien un déficit subclínico cuando se produce un ‘apagón’ lento pero continuado de las funciones celulares o bioquímicas por la falta de un nutriente y que da lugar a la aparición de enfermedades crónicas. La evidencia científica actual sugiere que globalmente el déficit subclínico de magnesio está muy extendido y puede ser causante de muchas enfermedades crónicas entre ellas las enfermedades cardiovasculares y la muerte prematura. Un déficit de magnesio puede causar hipertensión, aumenta la predisposición de padecer aterosclerosis, calcificaciones de la arteria aorta, degeneración de las fibras musculares del miocardio e inflamación del tejido conectivo en cualquier parte del cuerpo.

Los alimentos más ricos en magnesio (100g) son los alimentos de origen vegetal, siendo en orden decreciente: pepitas de calabaza, semillas de chía, almendras, acelgas y vegetales de hoja verde oscura, anacardos, cacahuetes, avena, pan integral, aguacate, arroz integral, etc.