Anuari del 2022 (cat)

Aquí teniu resumit el que ha estat el 2022. Al llarg d’aquests mesos i després d’haver revisat al voltant de 42 articles científics, la majoria metaanàlisi, espero que pugueu estar millor informats a l’hora de prendre decisions del que mengeu i potenciar així la vostra salut.

(11/05) Les cireres són una fruita molt rica en compostos fenòlics amb una excel·lent capacitat antiinflamatòria (antocianines, àcids hidroxibenzoics, àcid cafeic, àcid cumàric i quercetina). Les antocianines i la quercetina també tenen capacitat antioxidant. Tant les antocianidines com els altres compostos fenòlics incolors actuen sinèrgicament i, en estudis in vitro, han mostrat activitat anticancerígena i antiproliferativa (impedeixen la reproducció de cèl·lules canceroses); concretament els assajos s’han fet amb cèl·lules d’adenocarcinoma gàstric i de neuroblastoma.

(24/05) Menjar més de 30 vegetals diferents setmanalment promou una major diversitat de la microbiota intestinal i millor qualitat d’espècies fermentadores que produeixen àcids grassos de cadena curta. Els àcids grassos de cadena curta que produïm, participen en el nostre sistema antioxidant, mantenen a ratlla bacteris com l’Escherichia Coli o la Salmonella, redueixen la permeabilitat intestinal i indueixen a l’apoptosi (mort programada) de les cèl·lules canceroses.

(30/05) La farigola conté timol i carvacrol i l’EPA (United States Environmental Protection Agency) l’ha inclòs com un dels millors desinfectants amb evidència científica per ser utilitzat contra el virus SARS-CoV2.

(01/06) S’ha de potenciar el consum de crucíferes (bròcoli, coliflor, kale, col, nap, rave), ja que són riques en un compost sofrat anomenat sulforafà. Aquest fitonutrient a més a més d’estimular / potenciar els processos de desintoxicació, també ens ajudarà a disminuir els nivells d’inflamació, és neuroprotector, té acció anticancerígena front certs càncers, etc.

(08/06) Existeixen més de 700 antocianines en la natura. Aquests pigments que contenen certs vegetals, fluctuen entre el vermell, rosat, blau i porpra. La nostra salut pot beneficiar-se de l’acció de les antocianines mitjançant la modificació de la microbiota, disminució de l’estrès oxidatiu, disminució de la inflamació, síntesi del IGF-1 amb capacitat neuroprotectora.

(09/06) La fragilitat que experimentem quan envellim fa que ens tornem vulnerables als estressors relacionats amb la salut. Substituir només un 5% de proteïna animal, proteïna provinent de lactis, proteïna animal d’origen no lacti (carn i ous) per proteïna vegetal es redueix el risc de patir fragilitat un 38, 32 i 42 % respectivament. Una major ingesta de proteïna vegetal, però no de proteïna animal està associada a una disminució de la fragilitat.

(16/06) Els préssecs contenen àcid clorogènic. Aquest àcid té propietats antiinflamatòries, anticancerígenes, antioxidants, antiepilèptiques, antidiabètiques, antihipertensives i neuroprotectores. A més a més, és un potent bactericida i també manté a ratlla a fongs, llevats i virus.

(21/06) La toma de probiòtics és capaç de modificar la inflamació persistent i local en pacients amb brots recurrents de diverticulitis, però no s’ha d’oblidar un cop més la importància de la ingesta de fibra; vital per la viabilitat de la microbiota, per la secreció de substàncies antiinflamatòries i pel moviment peristàltic diari. S’ha vist que no poder evacuar la femta diàriament altera el perfil de la microbiota, promou el sobre creixement de bacteris patògens i genera encara més inflamació.

(29/06) Més de 500 milions d’adults arreu del món pateixen Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2). Segons estudis recentment duts a terme a Canadà-Anglaterra-Espanya, les persones que consumeixen més ultraprocessats tenen un risc entre 37-44-53 % de contraure DM2. Un consum d’ultraprocessats fa augmentar l’Índex de Massa Corporal en mares gestants.

(30/06) Una dieta rica en crucíferes té efectes molt beneficiosos per la preservació de l’ADN gràcies als fitonutrients presents amb capacitat antigenotòxica (capacitat protectora que evita la mutació de l’ADN) beneficiant-se encara més aquells individus fumadors.

(07/07) Els ‘productes finals de glicació avançada’ (AGEs) provinents del patró occidentalitzat de la dieta són unes molècules tòxiques que podem anar acumulant amb el pas del temps, provoquen que es disparin els nivells d’oxidació i inflamació i fa que de forma irreversible s’incrementi la ràtio d’envelliment cel·lular. En l’àmbit cerebral, la presència i acumulació d’AGEs comporta l’alteració funcional i mort de les neurones i provoca un seguit de reaccions químiques en forma de cascada que fa que encara s’accentuï més el dany oxidatiu i inflamatori i que s’inhibeixi el mecanisme ‘reparador’ cerebral, el BDNF (brain-derived neurotrophic factor).

(13/07) El consum de fibra dietètica fa disminuir l’índex de massa corporal, el perímetre de cintura, promou la pèrdua de pes i sobretot es redueix de forma significativa els nivells d’insulina en dejú i l’índex HOMA-IR (índex que mesura la resistència a la insulina).

(08/08) La generació de nou plàstic a partir del reciclatge de plàstic podria contenir retardants de flama bromats (BFR) i explicaria la presència d’aquesta substància en productes com plàstics per ús culinari o joguets. Existeixen molts articles que han detectat en diferents mostres aleatòries a Europa, la presència de nivells excessius de BFR en articles de cuina (‘utensilis de plàstic de color negre’) i joguets. Els compostos bromats tenen una elevada afinitat per les substàncies greixoses i el fet de cuinar amb oli o altres tipus de greix fa que la transferència d’aquest tòxic al menjar sigui molt considerable i, per tant, que ens puguem contaminar i acumular-lo molt fàcilment.

(10/08) Els raspalls de cuina són molt més higiènics que les esponges; microorganismes com el Campylobacter o Salmonella (ambdós patògens) podien persistir en les esponges fins a una setmana; hi ha un augment de la proporció de bacteris gram-negatiu (la majoria patògens) i Pseudomonas (patogen) amb el pas del temps en esponges. Es recomana potenciar l’ús dels raspalls, substituir fregalls i raspalls que hagin pogut estar en contacte amb esquitxos de sucs provinents de carn o aviram, desinfectar periòdicament tant esponges com raspalls amb sabó de rentar plats, clor o bullint-los (si és possible…).

(22/08) Les malalties d’origen no infecciós són la causa principal de discapacitat i mort arreu del món. Globalment, els diferents sistemes sanitaris estan centrant els seus esforços a combatre l’aparició o desenvolupament de malalties cròniques. Aquestes malalties cròniques tenen un comú denominador: la ingesta excessiva o desequilibrada de certs aliments i/o nutrients = els aliments ultraprocessats. Les regions i percentatge on va créixer més el consum ultraprocessats en el període 1991-2008 van ser: 11% Galícia+Astúries i Cantàbria, País Basc i Navarra; 10,1% Catalunya+Aragó; 9,41% Castella i Lleó; 8,38% Comunitat Valenciana; 6,7% Canàries; 6,13% Andalusia i 5,2% Comunitat de Madrid+Castella la Manxa.

(13/09) Una major ingesta de seleni disminueix la prevalença (nombre de persones que pateixen una enfermetat) de malalties cardiovasculars.

(20/09) El consum de begudes ensucrades o begudes riques en fructosa (xarop de blat de moro alt en fructosa) durant l’adolescència fa disparar l’aparició d’adenomes intestinals (AI) abans dels 50 anys. Dones que han menjat molt poca fruita durant l’adolescència tenen augmentat el risc d’aparició d’AI en comparació a dones que a la mateixa edat han tingut en consum elevat de fruita. Els aliments que promouen l’enriquiment-manteniment de microbiota metabolitzadora de sofre (carn processada) fan disparar el risc de l’aparició d’AI, ja que es produeix un excés de producció de sulfur d’hidrogen (substància procancerígena). Tot i que el consum de carn vermella i carn processada és un factor de risc clar de Càncer Colorectal (CCR) en persones de més de 50 anys, els resultats no deixen del tot clar que el consum de carn vermella faci augmentar el risc de CCR en menors de 50 anys.

(05/10) Els vegetals posseeixen un seguit de substàncies (vitamines, minerals, fibra i altres) que milloren ostensiblement la nostra funció immunològica. Cal no oblidar que tant les vitamines, minerals i altres substàncies vegetals tenen sinergies entre elles i que, per tant, el fruit d’aquesta potenciació també se’n podrà beneficiar el sistema immune. Participen de forma directa o indirecta en la síntesi i manteniment de cèl·lules del sistema immune, milloren la funció de cèl·lules immunes com els neutròfils, ens protegeixen de l’oxidació perquè tenen activitat antioxidant o estimulen la formació anticossos.

(06/10) Quan la microbiota intestinal fermenta la fibra genera un canvi de pH que afavoreix la transformació química del ferro de la dieta (la forma del Ferro 3+ passa a Ferro 2+ = millora biodisponibilitat) i paral·lelament es generen tot un seguit de substàncies anomenades àcids grassos de cadena curta que, entre altres aspectes beneficiosos per la salut, faciliten moltíssim l’absorció del ferro, potencien el pas del ferro des del lumen intestinal fins al torrent sanguini.

(11/10) L’evidència científica actual suggereix que globalment el dèficit subclínic de magnesi està molt estès i pot ser causant de moltes malalties cròniques, entre les quals les malalties cardiovasculars i la mort prematura. Un dèficit de magnesi pot causar hipertensió, augmenta la predisposició de patir ateroesclerosi, calcificacions de l’artèria aorta, degeneració de les fibres musculars del miocardi i inflamació del teixit connectiu a qualsevol part del cos.

(17/10) La deficiència de iode pot causar hipotiroïdisme, que perjudica la normal neurogènesi i redueix el nombre de nous neuroblasts i neurones immadures fet que pot comportar trastorns de l’estat d’ànim com la depressió.

(25/10) Estudis científics han mostrat amb escreix una millora important a curt termini pel que fa a la suplementació amb omega-3 i la sequedat ocular. Les antocianines són un dels flavonoides més estudiats, ja que presenten propietats notables antioxidants, antiinflamatòries i immunomoduladores, millorant la microcirculació de les estructures oculars, la funció acomodativa de l’ull i la producció de llàgrimes. Els carotenoides, els pigments provinents de les plantes, actuen com a filtre i ens protegeixen contra la llum blava, especialment la luteïna, la zeaxantina i també l’astaxantina.

(31/10) Una dieta alta en greixos (especialment greixos saturats, greixos trans i colesterol) i una dieta alta en sucres refinats (sucrosa, fructosa i dextrosa) produeixen un declivi cognitiu a qualsevol edat. El consum d’una dieta alta en greix té efectes negatius en el desenvolupament i maduració del sistema nerviós central en els més joves i en la gent gran s’accentua encara més el decaïment cognitiu associat a l’edat. Els greixos omega-3 bloquegen el dany que pateixen les connexions nervioses a mesura que envellim o s’inicia la neurodegeneració, alentint el declivi cognitiu.

(04/11) El consum d’arròs blanc està associat a l’augment del risc de patir Diabetis Mellitus tipus 2 (DMT2), disparant-se el risc més en dones que en homes. S’ha trobat una associació inversa en menjar arròs integral i el risc de patir DMT2. A més a més, substituir arròs blanc per arròs integral es tradueix en una millora del colesterol HDL (‘colesterol bo’).

(10/11) Hi ha certs additius alimentaris, i fins i tot el sabó de rentar els plats, que generen canvis perjudicials en la composició de la microbiota intestinal generant-se una molt semblant a aquelles persones que pateixen obesitat o malaltia inflamatòria intestinal i que podrien explicar l’augment de malalties no transmissibles. Es recomana ser cautelós amb la ingesta d’aliments que continguin cinamaldehid, polisorbat-80 (E-433), sulfit de sodi (E-221), benzoat de sodi (E-211), sucralosa (E-955) i detergent de rentar plats.

(16/11) La pràctica de ioga adaptat al període perinatal és segur i és un tractament no farmacològic efectiu en la reducció de la depressió i ansietat en aquest període vital.

(22/11) La suplementació amb ferro fa disparar el risc de patir Parkinsonisme i un excés de la ingesta de ferro accelera la malaltia de Pàrkinson.

(28/11) Es creu que el contingut de ferro heme de la carn oxida l’ADN de les nostres cèl·lules i a més participa en la formació dins del nostre cos de compostos cancerígens N-nitrosos. A més a més, el ferro heme és vital perquè el bacteri Helicobacter Pylori pugui créixer; recordem que aquest bacteri és la causa principal de càncer d’estómac. Els autors també recalquen que independentment del contingut de ferro, en la carn (vermella, blanca i processada) pot haver-hi un excés de sal i està carregada de greixos saturats, colesterol, hidrocarburs aromàtics policíclics i amines heterocícliques (ambdós són grups de compostos cancerígens = mutàgens, que es formen en la preparació, cocció de la carn i processats de carn) que poden tenir un paper determinant en l’aparició de càncer d’estómac.

(02/12) Les persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana (en comparació a aquelles persones amb DM2 i/o sobrepès que no la segueixen) redueixen el pes corporal, l’índex de massa corporal, l’hemoglobina glicosilada, el colesterol total, i el colesterol LDL (dolent).

(09/12) La ingesta de greix d’origen animal fa disparar el risc de patir càncer de bufeta urinària. Consumir certs tipus de carn i la temperatura de cocció escollida, empitjoren la gravetat de patir càncer de bufeta urinària.

(16/22) L’obesitat infantil a l’Estat Espanyol ha augmentat de forma considerable en el període 2011-2021; sobretot en la franja d’edat entre 2-6 anys. L’obesitat infantil s’associa a una major probabilitat d’obesitat a edat adulta, mort prematura i discapacitat a edat adulta. A més a més, els nens obesos pateixen més dificultats respiratòries, tenen un major risc de fractures i hipertensió, alteració dels marcadors cardiovasculars ja a la infància, augment de la resistència a la insulina i alteracions psicològiques.

Anuncio publicitario